diumenge, 13 d’agost de 2017

LA BROLLA D'EN SEUMA






Avui no parlarem de fonts, ni de camins, ni de muntanyes,... avui us presentaré un nou blog La Brolla d'en Seuma

Al marge de trobar fonts, descriure rutes i buscar racons arreu dels Païssos Catalans, quelcom que sempre m'ha acompanyat des de que era petit són els números i sovint ho compto tot i realment tot allò que té a veure amb el llenguatge matemàtic m'agrada molt i puc passar-hi tantes hores donant-li voltes, com les hores que passo en el medi natural.

Aquesta La Brolla d'en Seuma parlarà dels números des de diferents vessants. Per una banda, hi haurà una part de "divertimento" fent prediccions a partir de fets passats i fets circumstancials. Un exemple molt clar en aquest sentit, és la primera entrada que hem fet cinc dies abans de començar la temporada 2017/18 tot preveient el curs que faran Leo Messi en particular i el Barça en general.

Però no tot seran temes tan banals, també parlarem de notícies serioses que ens anirà portant l'actualitat i que moltes vegades parts interessades ens fan lectures de números que no s'ajusten a la realitat i que si entenem aquests números clarament, moltes vegades entendrem l'arrel dels problemes.

En aquest sentit, entre dimarts i dimecres explicarem els números del conflicte d'Eulen a l'aeroport del Prat i les xifres ens ajudaran a contestar dues preguntes. Per què ha sorgit el conflicte al filtre dels passatgers del Prat? 
I perquè no succeeix en altres aeroports?

A més a més, en altres entrades us parlarem de llibres, pel-lícules, jocs de taula, curiositats...

En definitiva, aquest blog nomès vol intentar fer entendre el llenguatge matemàtic, doncs si dominem aquest llenguatge, serem persones més potents i tindrem eines per obtenir una visió més real del nostre món.
Intentarem ser el més objectius possibles i que les entrades siguin amenes. M'agradarà molt que també doneu la vostra opinió, doncs 15 són 15, però poden ser 7+8; 10+5; 11+4; 3x5; 30:2....

Com ja hem esmentat dimarts o dimecres, parlarem dels números del cas Eulen. No té desperdici!.
Tot això i més a La Brolla d'en Seuma

dissabte, 5 d’agost de 2017

MOIANÈS VII/2. GRAMÀTICA DEL CAMINANT XLV/2. PARAULES D'ARGELAGUES II.



                                                   Jute

A la darrera entrada us vaig presentar la primera part de les Paraules d'Argelagues, vocabulari extret del llibre "Argelagues" de la Gemma Ruiz i editat per Proa el setembre de 2016. Davant la quantitat i qualitat de mots vallesans que utilitzen les protagonistes d'aquesta novel.la, avui us presento la segona part d'aquestes Paraules d'Argelagues.
Els 26 mots d'avui són els següents,


Gotxarro: Fer goig, tenir aspecte molt agradós, anar molt ben vestit.

Gratera: Ganes de gratar-se.

Gúbia: Enformador de tall semicircular, l’usen els fusters, els esclopers, els ferrers, boters...

Jute: Fibra tèxtil procedent de diverses plantes conreades a l’India.

Llanut: Curt d’enteniment; ignorant i excessivament crèdul.

Malandando: Home infeliç.

Miquel: Cop, garrotada.

Neular: Mustigar, pansir una planta, fruita, etc. , per efecte de la boira o d’altres accidents atmosfèrics.

Païda: Acció de païr els aliments. Digestió.

Pellingo: Dona mal vestida.

Quisca: Brutícia.

Rampellut: Que té rampells, que obra per impulsos sobtats i violents.

Rècula: Cojunt de persones o coses que van una darrera l’altra.

Reguerot: Regueró.

Repatània: Tossuda, difícil de convèncer.

Taba: Xerrameca, conversa insistent i d’assumpte incoherent o barrejat.

Taupera: Una persona que s’entrebanca sovint. En castellà “torpe”.

Teca: Menjar.

Teia: Estella o tros de fusta resinosa usat per a fer claror o per a encendre foc.

Terregada: Gent baixa, de menyspreable posició social o moral.

Tintaina: Un quin només fa feinetes, que treballoteja en coses petites; que dóna poca utilitat.

Traça: Procediment, pla, manera o mitjà ideat o assenyalat per fer alguna cosa.

Tris: (Castellanisme). Distància mínima, moment.

Triscar: Trescar. Trobareu el significat de trescar a la gramàtica del Caminant 34.

Tustar: Dir quelcom de forma enèrgica.

Xamós: Que fa goig de veure per la seva bellesa, gràcia i vivacitat.

Per fer aquesta entrada, la majoria de les definicions les he extret de l'edició electrònica del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll.

Properament farem la recopilació dels 108 llibres que hem presentat aquests darrers vuit Sant Jordi.




dimecres, 26 de juliol de 2017

MOIANÈS VII. GRAMÀTICA DEL CAMINANT XLV. PARAULES D'ARGELAGUES.



Aquest estiu he llegit Argelagues, la primera novel.la de la Gemma Ruiz editada per Proa, el setembre de 2016
En aquesta deliciosa novel.la la Gemma Ruiz, conjuntament amb la Remei, la Rosa i la Nina ens expliquen amb la seva oralitat de Castellterçol, Sabadell i Múrcia com ha sigut la seva vida, la vida d’unes dones que van nèixer en un món de pagès inclement i es van haver d’espavilar a ciutat, dones que van fer la guerra a la rereguarda i van arriscar la vida per alimentar els fills, dones que des dels catorze anys es van llevar de matinada, per fer rutllar la indústria textil.


Dones que la historia ha ignorat i que eren l’energia silenciada dels pobles i ciutats del Vallès, dones que podrien ser les vostres besàvies, àvies i tietes.
Aquesta és una novel.la per llegir-la amb un llapís i un full ben a prop, doncs trobem un bon doll de paraules d'aquelles contrades que van brollant de les pàgines i que ens donaran per fer un parell de gramàtiques.

Les 26 paraules d'avui són les següents,

Agarbonar: Agafar algú amb força, principalment per lluitar-hi o fer-li violència.

Botzinar: Murmurar, parlar en veu baixa.

Brocs: Romanços, coses sense importància.

Bull: Multitud de gent que parla o es mou.

Capmàs: Establir a ull un preu global per a un conjunt de coses de diferent valor que es tracta de baratar totes plegades.

Cofat: Satisfet de sí mateix, per que hom el valora, o perquè ha fet quelcom de força dificultat.

Comboi: Enrenou, conjunt de coses desordenades o de molta gent que no s’entèn, bullici, confusió.

Conhort: Consol.

Cremalló: Estella encesa.

Donar una tunda: Donar una pallissa.

Escamarlar: Posar-se amb les cames molt obertes. En castellà. “Espatarrarse”.

Escapolar: Escapar-se, deslliurar-se d’un dany, d’un perill.

Escutiar: Netejar els draps llevant-ne la borra o pèls amb unes pinces o estisores corbades.

Enfitar: Atipar excessivament.

Enformador: Eina de fuster. En castellà “formón”.

Engiponar: Posar-se la roba a corre-cuita, de qualsevol manera.

Entrepussar: Ensopegar.

Enxerinar: Fer emprenyar a algú.

Escarràs: Persona o animal que es carrega la feina més feixuga.

Esgratinyar: Esgarrapar, gratar.

Espellar: Escorxar. Treure la pell a un animal.

Fer la pasqüeta: Quan un noi o una noia van darrere d’un altre noi o noia intentant-lo seduir. Intentar lligar. 

Filots: Manyoc de fils embullats que s’emprèn en la indústria del jute per a netejar les màquines.

Fregallot: Home o dona brut, deixat, grosser d’aspecte.

Gambar: Caminar amb passes llargues.

Gasarapa: Persona aturada, mancada d’iniciativa o d’activitat.

Per fer aquesta entrada, la majoria de les definicions les he extret de l'edició electrònica del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll.

Properament, parlarem de les fonts de Castellcir.


diumenge, 16 de juliol de 2017

CAMINS DE VALLROMANES XXVIII. L'OBAGA DE FONT DE CERA


  El torrent de les Albes

L’excursió d’avui és un petit gran descobriment, doncs passarem per uns corriols que fins fa un mes, pensàvem que eren intransitables, doncs alguna vegada que ens hi havíem acostat quedaven tapats per les bardisses i per tota mena de vegetació.

Semblaria ser que aquests darrers anys s’haurien obert aquests camins per fer alguna cursa o caminada, doncs la neteja del bosc és evident i a més a més, en  un primer tram fins el càmping està pintat amb pintura groga i a partir del càmping fins l’urbanització de Can Maioles amb pintura taronja.

Per tant, la descoberta d’aquests camins ens permet connectar el sector de Font de Cera, amb el sector de Can Gurri i Can Maioles tot tresquejant per una cota més baixa i gairebé sempre anant per corriol de bosc.

Malgrat que nomès són 10 quilòmetres de recorregut, recomanem portar pals, doncs hi ha dues rampes d’uns 100 metres cadascuna que s’acosten al 30% de desnivell positiu. Al marge d’això cal portar aigua i sobretot cal vigilar moltíssim quan creueu la carretera pel coll de Font de Cera, doncs la visibilitat per veure venir el cotxes de banda i banda no és gaire bona.

L’ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Iniciem l’excursió a la plaça de l’Esglèsia de Vallromanes.

0,675Qm. 0,675Qm. En aquest punt, aquesta primavera del 2017 el Consorci Besòs Tordera juntament amb l’Ajuntament de Vallromanes, han instal.lat uns plafons metàl·lics  amb la figura i el nom dels mamífers i les aus que habiten l’entorn de la riera de Vallromanes.
Continuem per la pista que marxa a la dreta.

0,040Qm. 0,715Qm. Ens enfilem per un camí que trobem a l’esquerra.

0,090Qm. 0,805Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra en sentit ascendent. Obviant els camins que ens menen a banda i banda anem sempre per la pista principal.

1,400Qm. 2,205Qm. Ens queda a la dreta una cruïlla de camins a l’entrada de la hípica de Vallromanes. Nosaltres continuem pel camí que marxa a l’esquerra en diagonal i que en un principi planeja. Uns metres més endavant el camí està força axaragallat i puja de manera força sobtada.

0,300Qm.2,505Qm. Obviem un camí que puja a l’esquerra i nosaltres continuem recte.

0,355Qm.2,860Qm. Pista carenera que ens creua. Seguim a la dreta cap al Coll de Font de Cera, tot seguint les marques del GR-92.

0,700Qm. 3,560Qm. Abandonem la pista aquesta fa un revolt pronunciat a l’esquerra. Nosaltres continuem recte, tot seguint el GR-92.

0,210Qm. 3,770Qm. AMB MOLT DE COMPTE!!! Creuem la carretera que va de Granollers a El Masnou (BP-5002).

0,070Qm. 3,840Qm. A l’altra banda de la carretera, retrobem les marques del GR-92. Nomès quinze metres més enllà de la cadena del parc que barra el pas a vehicles, trobem un corriol a la dreta que seguim, tot endinsant-se en el bosc. En principi el camí planeja força i anem sempre per la traça més fressada.

0,580Qm. 4,420Qm. En aquest punt el corriol està una mica desdibuixat i és divideix en dues branques. Nosaltres seguim per la branca de l’esquerra. No té pèrdua, doncs uns metres més enllà començarem a trobar marques grogues al mateix temps que creuem un torrent, que segurament és el torrent de les Albes.

0,750Qm. 5,170Qm. S’acaben les marques grogues quan arribem a tocar de la piscina del Camping El Vedado. Trobem una pista que ens creua i continuem a l’esquerra. A la dreta deixem unes feixes que es fan servir com a terreny d’acampada.

0,350Qm.5,520Qm. Arribem a un dipòsit. Continuem a l’esquerra per un corriol seguint marques de color taronja.

0,300Qm.5,820Qm. Corriol que ens creua. Seguim a l’esquerra. Uns  metres més endavant el camí puja sobtadament, no té pèrdua doncs està molt ben marcat amb marques taronges.

0,600Qm. 6,420Qm. Amb la mateixa pintura que les marques que seguim, en un arbre trobem pintat un número 15, en aquest punt el camí s’enfila a la dreta.

0,100Qm. 6,520Qm. Corriol que ens creua. Continuem a la dreta en sentit descendent.

0,290Qm. 6,810Qm. Pista que ens creua. Seguim a l’esquerra en sentit ascendent.

0,130Qm. 6,940Qm. Obviem un corriol que ens baixa per l’esquerra. Continuem recte per la pista.

0,100Qm. 7,040Qm. Continuem per un corriol que baixa a la dreta.

0,415Qm. 7,455Qm. El camí fa un revolt cap a l’esquerra. Nosaltres continuem per aquí, obviant el corriol que marxa a la dreta.

0,570Qm. 8,025Qm. A la dreta trobem un camí baixador, uns metres més endavant deixem a la dreta una cabana de fusta. Ben passada la cabana, baixem per un corriol que trobem a l’esquerra.

0,120Qm. 8,145Qm. Cruïlla de camins. Continuem avall cap a Vallromanes.

0,225Qm. 8,370Qm. Arribem a una clariana. Seguim pel camí més ample que marxa a la dreta.

0,300Qm. 8,670Qm. Ens creua la pista que va de Vallromanes al coll de Can Corbera. Continuem a la dreta cap a Vallromanes.

0,225Qm. 8,895Qm. La pista de terra es converteix en un vial asfaltat. Continuem avall.

0,450Qm. 9,345Qm. A l’esquerra deixem el carrer del Duc d’Almenara Alta. Nosaltres seguim recte avall per creuar el camp de golf.

0,125Qm. 9,470Qm. Avinguda de Can Corbera. Continuem a la dreta cap al nucli urbà.

0,100Qm. 9,570Qm. Pel pas de vianants, creuem la carretera BP- 5002 (Granollers- El Masnou) i continuem recte cap al nucli urbà. Cent metres més endavant, creuem la carretera d’accès al poble i continuem a la dreta, amunt per la riera.

0,600Qm.  10,170Qm. Plaça de l’Esglèsia. Inici i final de la sortida d’avui.

Properament parlarem de la font d’en Mora de Badalona.


divendres, 7 de juliol de 2017

MOIANÈS VI. CAMINS DE TERREGADA.




                     Bauma de Fontscalents

L’excursió que avui us presentem enllaça amb l’itinerari “Caminant per l’extrem occidental dels Cingles de Bertí” que vam publicar l’agost de 2016 i que acabava a Sant Quirze Safaja.
Per la sortida d’avui utilitzarem el transport públic, doncs l’empresa Sagalés ens permet deixar el cotxe a Sant Quirze i un cop acabat l’itinerari tornar al punt d’inici des de Moià. Tanmateix, cal mirar bé els horaris doncs hi ha molt poca freqüència.

L’itinerari té una llargada de gairebé 21 quilòmetres, però sense grans desnivells, fet que ens permet avançar a bon pas.
Malgrat que podem recarregar aigua potable a Castellterçol i Les Coves del Toll, degut a la llargada de l’excursió cal portar aigua. Eviteu les hores centrals dels dies més calorosos de l’any i els dies de pluja, doncs en alguns trams caminem molt a prop de rieres i torrents.

Sens dubte amb aquesta excursió he fet un viatge en el temps que comença a Les Coves del Toll, continua fa 1000 anys a la bauma d’Esplugues, trepitgem els camins i corriols per on saltironejava amb els seus esclops la Remei, la protagonista d’Argelagues, la novel.la de la Gemma Ruiz i acabo a la dècada dels 80 del segle passat, quant anava de campaments, primer de nen i després de monitor als terrenys que hi ha a sobre de la bauma de Fontscalents.

L’ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Iniciem la marxa davant l’Ajuntament de Sant Quirze Safaja i iniciem la marxa cap a Castellterçol, uns metres més enllà, deixem a la dreta la Fonda Safaja.

0,600Qm. 0,600Qm. Pont del Solà. Girem a la dreta tot creuant-lo i a continuació seguim a l’esquerra en sentit ascendent.

0,125Qm. 0,725Qm. Continuem pel carrer de la Font d’en Solà.

0,100Qm. 0,825Qm. Seguim pel carrer de Can Carabrut, deixant a la dreta la piscina municipal.

0.225Qm. 1,050Qm. El carrer es converteix en un camí de terra i a la nostra dreta queda Can Carabrut.

0,275Qm. 1,325Qm. Obviem el carrer Kubala que ens arriba per la dreta i nosaltres continuem recte.

0,100Qm. 1,425Qm. La Solella de la Noguera. Seguim recte per camí cap a Castellterçol.

0,200Qm. 1,625Qm. Obviem un camí que ens arriba per la dreta. Nosaltres continuem recte.

1,100Qm. 2,725Qm. Cruïlla de camins. Continuem cap al torrent de Brugaroles, tot seguint el GR-177. Uns metres més endavant, creuem la riera de Sant Quirze. Ara el nostre camí va uns metres per sota la línia elèctrica.

0,100Qm. 2,825Qm. Arribem a la vora de la riera. No creuem i continuem pel marge esquerra.

0,100Qm. 2,925Qm. A l’esquerra trobem un pont i la carretera hi passa per sobre. Nosaltres continuem recte.

0,350Qm. 3,275Qm. Brugaroles. Nosaltres continuem recte pel camí que va paral.lel a la carretera.

0,300Qm. 3,575Qm. L’Horta. Continuem recte, obviant el camí que marxa a la dreta.

0,150Qm. 3,725Qm. Font de Sant Antoni de Padua El camí fa un revolt i trobem la font al fons d’unes escales. Baixem vint esglaons. Es tracta d’una font ja documentada per Josep Gallés, en una fotografia de primers del segle XX i també per les postals que van utilitzar-se els anys quaranta. La font de Sant Antoni, havia estat sempre molt popular i concorreguda fins que cap els anys 70 es va haver de tancar per contaminació de les aigües. A principis d’aquest segle s’ha fet la última restauració.  
La font queda ensorrada respecte la superfície. El frontal és de pedra i desguassa en un regueró que es perd per un registre. De la superfície cap a baix la font hi cau un frondós romaní i a la dreta hi ha un banc per seure. A mitjans de maig de 2017, hi raja un bon raig. 

Pugem els vint esglaons i el nostre camí, uns metres més enllà fa un revolt a l’esquerra cap a Castellterçol.

0,125Qm. 3,850Qm. Continuem recte, obviant un camí que ens arriba per la dreta.

0,125Qm. 3,975Qm. Pla de Rourers. Girem a l’esquerra.

0,125Qm. 4,100Qm. Entrem a Castellterçol pel carrer de Sant Roc. Continuem recte.

0,175Qm. 4,275Qm. Carretera de Castellcir. Girem a l’esquerra.

0,050Qm. 4,325Qm. Carretera Moia-Barcelona (C-59). Continuem a l’esquerra.

0,100Qm. 4,425Qm. Ens enfilem a l’esquerra pel carrer Barcelona.

0,300Qm. 4,725Qm. Deixem a la dreta l’esglèsia de Sant Fruitós de Castellterçol. L'església primitiva, romànica, fou consagrada l'any 1111, però d'aquell temple primigeni, ja no en queda res. L'església actual, gran, amb un magnífic campanar visible des de molt lluny, fou construïda sobretot al segle XVII. Ara continuem avall pel carrer Josep Gallés.

0,400Qm. 5,125Qm. Enllacem amb el carrer de Sant Doménec.

0,180Qm. 5,305Qm. Girem a l’esquerra pel carrer de la Marrada.

0,050Qm. 5,355Qm. Baixem a la dreta pel carrer de Moià.

0,550Qm. 5,905Qm. Creuem la C-59 a l’alçada del Polígon Industrial el Vapor. Continuem a la dreta, passant pel costat de l’empresa Sutracas.

0,275Qm. 6,180Qm. A l’alçada de la fusteria Jordi Boan, continuem a l’esquerra per un camí.

0,450Qm. 6,630Qm. Cruïlla de camins. Continuem a l’esquerra, creuant la riera de Fontscalents. Malgrat que en aquest punt hi ha un indicador de la Font de la Vinyota no l’he sabut trobar. Continuem a la dreta. Uns metres més endavant deixem a la dreta un camí que s’endinsa a una finca, el nostre camí s’enfila a l’esquerra.

0,650Qm. 7,180Qm. Deixem a la dreta l’entrada del Molí Vell. Nosaltres continuem endavant per la pista.

0,230Qm. 7,410Qm. Cruïlla de camins. Continuem a la dreta, en sentit lleugerament descendent.

0,175Qm. 7,585Qm. Mas d’Esplugues.  És una masia construïda sota una bauma que data de l’època troglodítica. L’edifici consta de planta baixa i dues plantes més. Va ser habitada fins a finals de l’any 2002.

Actualment,  acull un dels radials de l’Ecomuseu del Moianès, el que tracta de l’aprofitament dels recursos naturals del bosc, com la fusta, el carbó, les plantes medicinals...; i com es vivia en una casa de pagès del Moianès: l’autosuficiència de la casa, les seves dependències...

A tocar del Mas d’Esplugues, hi ha el pont romànic del segle XI d’una sola volta.
Continuem pel camí que tenim davant nostre i marxem paral.lels a la riera, tot deixant el pont romànic a la dreta.

0,200Qm. 7,785Qm. Trobem un tram cimentat, en aquest tram la riera és canalitzada per sota aquesta passera. Nosaltres continuem recte per un corriol. A partir d’ara haurem d’obrir i tancar succesius vailets.

0,625Qm. 8,410Qm. Balma de Fontscalents i Font de la Mare de Déu de Lurdes. L’indret de la bauma és un lloc idíl·lic, impressionant, és un racó que quan hi arribés t’atrapa una estona.
El nom d'aquesta font denota una antiga surgència d'aigua calenta o tèbia. Actualment l'aigua que en surt ho fa a la temperatura habitual en les altres fonts del terme.

De la bauma, sobresurt una petita roca i un bon doll d’aigua cau per un tub que va a parar a un regueró que desguassa directament a la riera.  A l’entorn de la font hi ha unes jardineres i una imatge de la Mare de Déu de Lourdes. A finals de juny, un rètol adverteix de la prohibició d’encendre llànties i espelmes, fet que a altres èpoques de l’any deu ser habitual. Just davant de la font hi ha una taula i un banc per seure. La vegetació de l’entorn és la típica d’un bosc de ribera.
Com a curiositat, cal destacar que els cartells que prohibeixen de fer foc, indiquen les multes en pessetes.

En els camps que hi ha a l’altra banda de la riera, fa trenta anys, majoritàriament per Setmana Santa,  veníem de campaments amb l’Esplai Tuareg de Mollet. Ara costa obrir-se pas, doncs les males herbes fan més d’un metre i costa recordar com ubicàvem les tendes. Trenta anys més tard perdura inalterable en un extrem dels camps, una senyal vertical de prohibit fer foc i això em certifica que sóc en els terrenys dels campaments.

Vagament recordo que caminant cap al nord, hi havia la font on agafàvem l’aigua, m’hi acosto i potser podria ser on actualment hi ha una tapa de registre i per sota les herbes vessa un bon raig d’aigua, però no ho puc assegurar.

Per accedir a aquest registre he de passar per sota un filat, segurament electrificat, per tant m’asseguro de no tocar-lo, però accedir-hi no m’aclareix res més.

Per últim, esmentar que el llibre “Caminem per Castellterçol”. Itineraris per les fonts del terme, parla que en aquest indret de la riera de Fontscalents, a més a més, de la font de la bauma, hi ha tres fonts més, del Boix, de les Passeres i de l’Esquerda i malgrat que les he buscat, no les he sabut trobar.
Desprès d’aquest viatge en el temps, tornem a la nostra excursió d’avui.

Continuem recte, deixant la riera a la dreta.

0,125Qm. 8,535Qm. Obviem un camí que ens arriba per la dreta. Continuem amunt.

0,050Qm. 8,585Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta en sentit lleugerament ascendent.

0,325Qm. 8,910Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta cap al nord.

1,000Qm. 9,910Qm. Bifurcació de camins. Continuem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,030Qm. 9,940Qm. Continuem a la dreta per un camí carreter en sentit ascendent.

0,050Qm. 9,990Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta. Uns metres més endavant, obviem un camí que marxa a la dreta. Nosaltres seguim per la pista principal.

1,500Qm. 11,490Qm.  Cruïlla. Deixem a la dreta Les Berengueres. Nosaltres continuem a l’esquerra.

1,450Qm. 12,940Qm.  Plans del Toll. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra cap a les Coves del Toll.

0,200Qm. 13,140Qm. Cruïlla. Continuem per la pista que ens queda a la dreta.

1,000Qm. 14,140Qm. Coves del Toll. Aquest indret és una de les coves prehistòriques d’Europa més riques en fauna del quaternari.
                                         Properament, els hi dedicarem una entrada, doncs és un lloc fantàstic per fer una excursió amb nens.
 Ara continuem amunt per la carretera que puja amunt per enllaçar amb la carretera que va de Vic a Manresa N-141c.

0,500Qm. 14,640Qm. Arribem a Les Closanes. Girem a l’esquerra i cinquanta metres més endavant girem a la dreta per un camí, per començar a encarar-nos cap a Moià.

1,775Qm. 16,415Qm. Cruïlla de camins. Continuem a la dreta en sentit descendent. Obviem els camins que ens menen a banda i banda i sempre anirem per la pista principal.

1,200Qm 17,615Qm. Sense abandonar la pista, creuem la riera del Gai. Nosaltres continuem amunt.

0,675Qm. 18,290Qm. Cruïlla de camins. Darrera nostre deixem l’entrada d’una finca. Nosaltres continuem recte, avall. Davant nostre apareix Moià. Obviem una pista que ens arriba per l’esquerra.

0,425Qm. 18,715Qm.  Cinc metres abans de la cruïlla, hi ha un camí que s’endinsa. Nosaltres el seguim.

0,040Qm. 18,755Qm. Font del Prat. El frontal fet de pedra i a dues aigües, semblaria que amagaria la mina. Tanmateix, actualment està tot tancat i barrat i per allà no cau ni una gota d’aigua. Tanmateix per sota aquest frontal, hi ha una canalització que portaria l’aigua fins la bassa que hi ha uns metres més enllà i que a finals de juny del 2017 és ben plena.
Al costat de la bassa hi ha una esplanada força ombrívola, sí això li afegim la proximitat amb el nucli urbà, tot semblaria que anys enrere segurament s’hi havia fet més d’una fontada en aquest indret.
Desfem els últims 40 metres i arribats a la pista continuem a l’esquerra.

0,080Qm. 18,875Qm. Continuem a la dreta. A l’esquerra deixem un camp de vol.

0,330Qm. 19,205Qm. Entrada camp de vol. Girem a l’esquerra.

0,200Qm. 19,405Qm. Poligon industrial. Continuem recte.

0,750Qm. 20,155Qm. Carretera de Manresa a Vic N141c. Girem a l’esquerra.

0,080Qm. 20,235Qm. Continuem a la dreta pel carrer de Massamsó.

0,200Qm. 20,435Qm. Continuem a la dreta pel carrer dels Gravadors Abadal.

0,200Qm. 20,635Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Palau fins arribar a la Plaça de l’Hospital i ens enfilem a l’esquerra per anar a buscar un carreró per sota unes construccions a tocar de l’esglèsia de Santa Maria de Moià.

0,150Qm. 20,785Qm. Plaça Major. A la dreta deixem l’esglèsia de Santa Maria de Moià.  Esglèsia gran bastida entre el barroc i el renaixement. La grandària de l’esglèsia correspon a la importància de la vila i a la riquesa de la seva antiga comunitat de preveres, una de les més influents de la Catalunya Central a l’edat moderna.

A tocar de la Plaça Major també trobem el Museu de Rafael Casanova, ubicat a la casa on va néixer el fill més il.lustre de Moià, heroi de la Guerra de Succesió.

0,050Qm. 20,835Qm. Girem a l’esquerra pel carrer de les Joies.

0,150Qm. 20,985Qm. Plaça de Sant Sebastià. Final de la sortida d’avui.

Per fer aquesta entrada he extret informació del llibre “Caminem per Castellterçol”. Itineraris per les fonts del terme, editat per l’Ajuntament de Castellterçol, del llibre “Caminant per racons del Moianès” d’en Miquel Jaumot i del mapa de l’Alpina dels Cingles de Bertí i Gallifa.

Properament, us presentarem una nova entrada dedicada als Camins de Vallromanes.




divendres, 23 de juny de 2017

CAMINANT PEL VOLTANT DE LA FONT DELS CASTANYERS


                                                                                                                                       Font dels Castanyers

Avui anirem d’excursió des de la Font dels Castanyers fins el Poblat Ibèric del Turó de les Maleses. Contràriament al que dèiem fa poques setmanes quan ens acostàvem fins la Font del Porró, avui descobrirem corriols que inclús en algun cas s’han recuperat aquests darrers anys. Un d’aquests exemples és el corriol per on transcorren els primers set-cents cinquanta metres de la sortida d’avui i que no fa més de 10 anys era impracticable.

La sortida d’avui és una excursió de mig matí o mitja tarda, doncs tot i el desnivell, 150 metres positius,  no tardarem més d’una hora i mitja per fer els poc més de 5 quilòmetres que té aquest itinerari.

Cal evitar les hores centrals dels dies més calorosos de l’any, doncs a mesura que guanyem alçada estarem molt exposats al sol. No oblideu de portar aigua, doncs només podrem carregar-ne a la Font dels Castanyers.

Per arribar a la Font dels Castanyers, avui us proposem una aproximació en cotxe.
 Cal seguir la B-500 fins el Coll de la Conreria i d’aquí ens dirigirem cap al Seminari, on actualment hi ha una casa de colònies. Des d’aquí seguim el Camí Antic de Sant Fost. Sis-cents metres més endavant, trobem una cruïlla i nosaltres continuem pel carrer Camí dels Castanyers que mil cent metres més endavant es converteix en pista de terra.
Des d’aquest punt, fins la Font dels Castanyers, només ens restaran mil quatre-cents metres.

L'ITINERARI
0,000Qm. 0,000Qm. Iniciem l’excursió d’avui a la Font dels Castanyers de Sant Fost de Campsentelles.
La construcció està feta de totxos arrebossats i a ambdós costats de la font hi ha dos bancs fets d’obra per seure. Actualment l’aigua raja d’una aixeta amb polsador i per accedir a la font cal baixar tres esglaons.
Malgrat que la “plaça” on hi ha font està urbanitzada, doncs el restaurant dels Castanyers està a tocar, cal dir que els plàtans que hi ha pel voltant, doten l’indret d’una agradable ombra.

Sens dubte, la Font dels Castanyers, és una de les fonts més conegudes del municipi, ja que al principi del segle passat el broll d’aigua tenia unes característiques minerals, deien que bicarbonatades, molt recomanables per alleugerir afeccions de l’aparell digestiu i també la llavors anomenada malaltia del “catarro”. A les dècades dels trenta, quaranta, cinquanta i seixanta del segle passat, l’aigua d’aquesta font va ser comercialitzada inicialment com a dipòsit de la Font dels Castanyers i més endavant per una empresa de Badalona que l’embotellava i després en llurs camions en feia el repartiment de les garrafes pels pobles de la rodalia i principalment de la ciutat veïna de Badalona.

Amb l’aparició de l’automòbil, les famílies, tot fent una excursió, anaven a la font i gratuïtament omplien les garrafes que desitjaven, fet que a la llarga va comportar la desaparició comercial de l’aigua. A finals dels vuitanta, la sequera que va patir el país, va aconsellar posar-hi una aixeta, a fi que no quedés esgotada a l’estiu.

Deixem l’entrada del restaurant a la nostra esquena i continuem cap a una placeta de terra.
0,100Qm  0,100Qm. A l’esquerra trobem un corriol que s’enfila amunt i uns metres més endavant passa a tocar d’una torre elèctrica.

0,400Qm 0,500Qm. Arribem a un pas, on cal anar en compte, doncs rellisca molt i podíem anar avall.

0,350Qm. 0,850Qm. Arribem a un camí que ens creua. Girem a la dreta en sentit ascendent.

0,300Qm. 1,150Qm. Bifurcació. Continuem en diagonal a l’esquerra en sentit ascendent.

0,175Qm. 1,325Qm. Cruïlla de camins. Continuem cap a la dreta.

0,100Qm. 1,425Qm. Arribem a una pista que ens creua. Girem a l’esquerra

0,060Qm. 1,485Qm. Girem a la dreta per un caminet que ens ha de dur fins el Poblat Ibèric del Turó de les Maleses. Ara estem seguint el SL-150.

0,050Qm. 1,535Qm. Continuem per un corriol que trobem a la dreta.

0,275Qm. 1,810Qm. Cruïlla de camins. Girem a la dreta.

0,175Qm. 1,985Qm. Poblat Ibèric del Turó de les Maleses. Està a una alçada de 420 metres i des d’aquí dalt en dies clars tenim unes vistes de tot el Vallès i fins els Pirineus. Aquesta situació permetia a les Maleses mantenir la visibilitat de tots els poblats del voltant.

Té una extensió de 3.322 metres quadrats. S’hi ha fet diverses intervencions, tant d’excavació com de restauració. L’urbanisme de les Maleses, segueix el patró tradicional d’un carrer central que divideix el poblat en dues parts: el vessant de Sant Fost està orientat a l’est i el vessant de Montcada a l’oest. Tant a un costat com a l’altre les cases s’afileren en bateries de construccions que aprofiten el mur de tancament per recolzar-s’hi i gaudir d’una bona resistència.

Les cases a les Maleses presenten tres, cinc o més habitacions en una superfície de 50 metres quadrats aproximadament. A l’àrea excavada, destaquen tres conjunts, la casa del moliner, la casa del ferrer i la casa d’una família prestigiosa del poblat.

Els habitants de les Maleses, pertanyien a la tribu dels laietans, els quals practicaven l’agricultura i la ramaderia, i comerciaven amb grecs, fenicis i cartaginesos.
L’abandonament del poblat es produeix abans de la segona guerra púnica, però fins ara desconeixem els motius que ho van provocar.

Desfem els últims 500 metres, fins la pista forestal que hem trobat pujant, per tant,
0,175Qm. 2,160Qm. Girem a l’esquerra cap a La Conreria.

0,275Qm. 2,435Qm. Continuem a l’esquerra.

0,050Qm. 2,485Qm. Arribem a la pista que ens creua. Girem a la dreta en sentit lleugerament ascendent.

0,025Qm. 2,510Qm. Continuem a l’esquerra per un corriol que va pujant.

0,350Qm. 2,860Qm. Turó de la Coscollada 463,3 metres. És el turó més alt de la ciutat de Badalona.  Des d’aquí tenim unes fantàstiques vistes del Barcelonès. Ara desfem els últims 60 metres i girem a la dreta per un corriol que baixa cap al vessant del Vallès.

0,475Qm. 3,335Qm. Camí carreter que ens creua. Girem a la dreta en sentit descendent.

0,200Qm. 3,535Qm. Obviem un camí que ens arriba per l’esquerra. Nosaltres continuem avall.

0,350Qm. 3,835Qm. Tornem a obviar un altre camí que ens arriba per l’esquerra. Continuem avall.

0,200Qm. 4,035Qm. Cruïlla de camins. Seguim a l’esquerra, avall.

0,800Qm. 4,835Qm. Arribem a una pista. Girem a l’esquerra en sentit lleugerament ascendent.

0,250Qm. 5,035Qm. Font dels Castanyers. Inici i final de la sortida d’avui.

Per fer aquesta entrada he extret la informació de la Font dels Castanyers del llibret “Fem Memòria. Núm 2. Les Fonts de Sant Fost de Campsentelles”, d’en Jaume Rifà, l’Amadeu Rovira i en Josep Gurri i editat l’any 2009.
Per altra banda, he extret informació del Poblat Ibèric de les Maleses dels plafons fets pel Parc de la Serralada de Marina.

Properament, us presentarem una nova gramàtica del Caminant.


dijous, 8 de juny de 2017

FONTS D'ARREU XXII. MOIANÈS V. LES FONTS DE CASTELLTERÇOL





Avui us presentem el llibret "Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme" Grup de Caminaires de Castellterçol, patrocinat per la Fundació Josep M. de Anzizu i editat per l'Ajuntament de Castellterçol.

Aquest llibret que ens dóna a conèixer 55 fonts del terme de Castellterçol, consta de 4 capítols, en els tres primers es parla de les fonts de tres zones del terme, zona nord-est, zona migdia i zona ponent. La descripció no és una explicació fil per randa de l'itinerari a seguir, ni de la història de cada font, ni de les característiques de cada deu, ans al contrari, simplement és un relat on ens van donant indicacions, pistes, breus explicacions... de com arribar als diferents indrets, anomena alguna curiositat, trobem la cita d'algun vers inscrit en el frontal d'alguna font...


Per últim, el darrer capítol ens ofereix fotografies de les 12 fonts més "importants" de Castellterçol i una descripció una mica més acurada per tal d'arribar-hi.


Per tant, les 55 fonts de Castellterçol classificades per zones són les següents,


ZONA DEL NORD-EST O DE LLEVANT.
1.     Font de l’Alcanterilla.
2.     Font de l’Horta de la Noguera.
3.     Font del Joncar.
4.     Font de l’Arç.
5.     Font de Sant Antoni.
6.     Font de Can Fruns.
7.     Font de la Vila.
8.     Font del Bassot.
9.     Font de la Teula.
10.Font de l’Om.
11.Font de Ca.
12.Font de l’Àngel.
13.Font de la Vinyota.
14.Font del Molí Vell.
15.Font de l’Esquerda.
16.Font de les Passeres.
17.Font del Boix.
18.Font de la bauma de la Verge.
19.Font de Sant Joan.
20.Font de la Ginebreda.
21.Font Casimira.
22.Font del Molí de l’Oller.
23.Font de les Canals.
24.Font de la Fàbrega.
25.Font de la Teula (Fàbrega)
26.Font del revolt de la Fàbrega.
27.Font de les Basses.

2. ZONA DEL MIGDIA O SUD
      28. Font de l’Horta
      29. Font Tapada.
      30. Font del Marcet.
      31. Font Avellaneta.
     32. Font del Caubó.
     33. Font de l’Obi.
     34. Font de l’Horta del Carner.
     35. Font del Pererol.
     36. Font del Solà del Sot.
     37. Font de Sant Julià.
     38. Font del Munt.
     39. Font de la Guineu.
     40. Font del Prat del Pou.

3. ZONA DE PONENT, FINS A LA SALA DE SANT LLOGARI.
     41. Font de Sant Llogari.
     42. Font del Bancal.
     43. Font del Pujolet.
     44. Font del Viver.
     45. Font del Salt de la Codina.
     46. Font del Vilet.
     47. Font de la Codina.
     48. Font Trobada.
     49. Font de la Blada.
     50. Font de Cal Baldiri.
     51. Font de Vilanova.
     52. Font Bauma de Pedrós.
     53. Font de Pujalt.
     54. Font del Gironés.
     55. Font Gimona o d’en Prat de la Riba.

Properament, parlarem de la font dels Castanyers de Sant Fost de Campsentelles.