dilluns, 19 de febrer de 2018

CAMINANT PER LES FONTS DE CLARÀ


                                       Font d'en Quico     

Aquesta excursió que us presento avui pels voltants d'Argentona, és molt apte per fer amb canalla, doncs només té una llargada de 4,6 quilòmetres i un desnivell positiu de tan sols 50 metres. Per altra banda, és un itinerari molt entretingut doncs passarem per cinc fonts i malgrat que el paisatge tota l'estona és el característic d'un bosc de ribera, continuament anirem canviant de camí a corriol, de torrent a riera, de camí axaragallat, a camí fressat...

Per fer l'excursió he seguit les indicacions de la guia del Mapa Excursionista "Argentona i el seu entorn", editat per Alpina l'any 2006 i dotze anys més tard, hi ha nous corriols que eviten fer alguna marrada i escurcen una mica el recorregut.

Per tant, agafeu la motxilla amb l'esmorzar o el berenar i aneu amb la família a fer una caminadeta d'una hora i mitja o dues horetes.

L'ITINERARI. 


0,000Qm. 0,000Qm. Iniciem la sortida des de l’aparcament del Cementiri Nou d’Argentona. Caminem amunt per la pista que marxa paral.lela a la tanca del cementiri.

0,200Qm. 0,200Qm. Cruïlla de pistes. Continuem recte per la pista que marxa lleugerament ascendent.

0,050Qm. 0,250Qm. Desprès de passar un tram cimentat, arribem a la riera de Clarà. Continuem amunt per la riera, obviant els camins que ens menen a banda i banda.

0,850Qm. 1,100Qm. A la dreta trobem un trencall amb una boca d’incendis a la seva entrada. Nosaltres continuem amunt per la riera.

0,050Qm. 1,150Qm. Tombem a l’esquerra per un camí que s’endinsa en el bosc i només quinze metres més endavant, continuem a la dreta per un camí que segueix la línea eléctrica que passa per damunt els nostres caps.

0,200Qm. 1,350Qm. Arribem a la segona torre eléctrica i continuem a l’esquerra endinsant-nos en el bosc.

0,200Qm. 1,550Qm. Font del Gavatx. Dos murets de pedra disposats en angle recte acullen la font. La font amb broc d’alumini està construida entre els dos murets, sota una teulada de volta. L'aigua cauria en un bassal de pedra semi-circular de pedres situat per sota del nivell del terra. A banda i banda de la font hi ha un banc de pedra i una barana de fusta delimita l’espai. L'entorn és acollidor i ombrívol on destaca un bon exemplar de plataner. A mitjans de febrer de 2018 la font no raja. En el mur de la dreta hi ha una placa en memòria d'en Josep Vinyals.
Ara continuem amunt per aquest camí pel qual hem vingut.

0,200Qm. 1750Qm. Bifurcació. Continuem a l’esquerra.

0,025Qm. 1,775Qm. Camí que ens creua. Continuem a la dreta en sentit ascendent.

0,050Qm. 1,825Qm. Continuem a l’esquerra per un camí que en principi planeja i quinze metres més endavant, nosaltres continuem amunt i vint metres sobre nostre, ja tenim la Font del Castanyer.

Font del Castanyer. D’aquesta font sobta que estigui una mica alçada. El frontal és de pedra amb el broc d’alumini per on raja l’aigua. Desguassa directament a terra i l’aigua marxa muntanya avall. Dos murets de pedra, a banda i banda protegeixen la font. A més a més, a banda dreta hi ha un petit seient. Malgrat que la font està situada dins una pineda, a l’entrada del recinte de la font hi ha dos exemplars d’alzines. A mitjans de febrer de 2018, no raja.
Desfem els últims vint metres i continuem a la dreta pel camí més fressat que creua aquesta pineda.

0,200Qm. 2,025Qm. Pista que ens creua. Girem a la dreta en sentit lleugerament ascendent. En aquest tram, obviem els camins que ens menen a banda i banda.

0,350Qm. 2,375Qm. Bifurcació. Continuem recte i uns metres més enllà aquesta pista comença a baixar.

0,100Qm. 2,475Qm. Continuem a l’esquerra per un corriol que deixa a la dreta unes canyes.

0,070Qm. 2,545Qm. Font dels Castanyers d’en Cabot. Es tracta d'una petita font als peus d'un gran castanyer de diversos peus, envoltada d'alzines als vessants del torrent i de canyes a la llera del mateix. Hi ha una roca de granit de pedrera amb el rètol de la font i el càntir en baix relleu característic del Grup de Fonts d'Argentona. A mitjans de febrer de 2018, la font raja un fi rajolí.
Ara continuem pel camí que baixa pel torrent, paral.lel a la barana que delimita l’espai.

0,300Qm. 2,845Qm. Ens arriba un camí per la dreta que obviem. Nosaltres continuem avall.

0,150Qm. 2,995Qm. En un revolt, trobem a la dreta un corriol que marxa en sentit descendent.

0,100Qm. 3,095Qm. Corriol que ens creua. Continuem a l’esquerra en sentit descendent.

0,025Qm. 3,120Qm. Trobem un corriol a l’esquerra que baixa a la font d’en Quico.

0,020Qm. 3,140Qm. Font d’en Quico. La font té una paret de metre i mig d'alçada, tota de pedra, d'on brolla generosament l'aigua per un tub metàl·lic i cau en una pica d'obra rematada amb ciment. L’aigua desguassa per sota l’esplanada de la deu i va a parar a un torrent que hi ha uns metres més avall. A banda i banda de la font hi ha dos bancals de pedra. A la dreta de la font trobem un aflorament rocós de grans dimensions amb una taula de pedra. A mitjans de febrer de 2018 la font raja generosament.
Ara continuem pujant unes escales que hi ha darrera la font, per anar a parar a l’esplanada que hi ha davant la caseta d’en Quico. Una vegada som a dalt, tombem a l’esquerra.

0,070Qm. 3,210Qm. Bifurcació. Continuem pel que ens queda més a l’esquerra i mica a mica davalla i és més ample i fressat.

0,100Qm. 3,310Qm. Ens arriba un camí per la dreta. Nosaltres seguim recte  avall.

0,040Qm. 3,350Qm. Obviem un corriol que marxa a la dreta i continuem avall.

0,250Qm. 3,600Qm. Font del Roure. La font queda sota una teuladeta de troncs. L'aigua raja per una pedra que surt de la paret de la font i cau en una pica rodona de pedra situada arran de terra i desguassa en un torrent que hi ha a l’altra banda del camí. A ambdós costats de la font hi ha disposats dos bancals de pedra. A mitjans de febrer de 2018, la font degota.
Ara continuem avall pel camí que està una mica axaragallat. Uns metres més endavant, obviem un corriol que trobem a la dreta.

0,200Qm. 3,800Qm. Cruïlla. Continuem a la dreta per un camí que en principi és ple de xaragalls, però mica a mica es va tornant més fressat.

0,165Qm. 3,965Qm. Pista que ens creua. Continuem recte, avall.

0,500Qm. 4,465Qm. Riera de Clarà. Continuem a la dreta per la pista cimentada.

0,200Qm. 4,665Qm. Cementiri Nou d’Argentona. Inici i final de la sortida d’avui.

Per acostar-nos al Cementiri Nou d'Argentona, podem anar-hi en transport particular, o bé arribar-hi amb la línea de bus 551 de l'empresa Sagalés que uneix Mataró- Argentona- Dosrius i Canyamars.


Bona part de les descripcions de les fonts del Gavatx, dels Castanyers d’en Cabot, d’en Quico i del Roure, les he extret de la página web Encos

A la propera entrada parlarem de La Cabrilenca.

dilluns, 12 de febrer de 2018

37 EXCURSIONS MÉS ENLLÀ DE LA SERRALADA LITORAL.




Fa 10 anys quan vaig començar el blog, les sortides eren pel voltant de Vallromanes, més endavant vaig ampliar una mica el cercle i tanmateix sempre caminava entre el Besòs i la riera d'Argentona i entre la Mediterrània i la Plana Vallesana, és a dir tresquejava per la Serralada de Marina i per la Serralada Litoral.

A partir de la tardor del 2011, que vaig començar a sortir tot seguint les fites del GR-83 (Camí del Nord), m'he anat  acostant a altres contrades, el Montnegre, el Montseny, els Cingles de Bertí, el Moianès, la Garrotxa, el Ripollès... i pas a pas, ja són 37 els itineraris que ja us he presentat. 

Hi ha itineraris llargs, curts, plans i costeruts, d'altres que són molt rodons i d'altres que clarament són millorables. En aquest sentit, us recomano que si us animeu a fer algun d'aquests itineraris, abans de fer-lo  llegiu la breu introducció que faig de cada recorregut i així ja us podreu fer una idea del tipus d'excursió que aneu a fer.

ELS 37 ITINERARIS.

MONTNEGRE CORREDOR
1     4 Fonts de Montnegre. 13 quilòmetres. 200 metres de desnivell positiu. Novembre 2011.

      Voltant pel Dolmen de la Pedra Gentil. 7 quilòmetres. 200 metres de desnivell positiu. Febrer 2016.

      La Vall d’Olzinelles. 11 quilòmetres. 200 metres de desnivell positiu. Febrer 2015. 

       Torres de Guaita i Miradors a l’Alt Maresme. 14,3 quilòmetres. 350 metres de desnivell positiu. Novembre 2015.

       Ruta Espriu. 12,5 quilòmetres. 300 metres de desnivell positiu. Novembre 2013.

MONTSENY
         Mossèn Pere Ribot i  el Camí de les Cascades. 4 quilòmetres. 150 metres de desnivell positiu. Desembre 2011.

         Fontejant d’Arbúcies a Viladrau. 15 quilòmetres. 600 metres de desnivell positiu. Gener de 2013.

         Gr- 5 Sant Celoni - Montseny.. 22 quilòmetres. 1.100 metres de desnivell positiu. Març de 2013.

    Gr-5 Montseny- Aiguafreda. 26 quilòmetres. 850 metres de desnivell positiu. Abril 2013.

      Viladrau – Sant Miquel de Barretons. 14 quilòmetres. 500 metres de desnivell positiu. Octubre 2013.

    Fontejant de Viladrau a Coll de Bordoriol. 12 quilòmetres. 350 metres de desnivell positiu. Novembre 2014.

     Fontejant per la Vall de Santa Fe. 14 quilòmetres. 770 metres de desnivell positiu. Octubre 2015.


PLANA VALLESANA
      Caminant entre el Mogent i el Congost. 5 quilòmetres. 100 metres de desnivell positiu. Novembre 2012.

   Del Congost a la Serra de Ponent. 8,5 quilòmetres i 100 metres de desnivell positiu. Febrer 2014.

    Caminant per Gallecs. 6 quilòmetres. 100 metres de desnivell positiu. Abril 2014.

    Segon Tram. Vallromanes - Montserrat. Molí de l'Amat (Sabadell) - Estació de Vacarisses. 29 quilòmetres. 350 metres de desnivell positiu. Agost 2014.
1
MOIANÈS
     De la Font del Cingle a la Bauma de l’Espluga. 2,7 quilòmetres. 100 metres de desnivell positiu. Març 2017.

      Camins de Terregada. 21 Quilòmetres. 300 metres de desnivell positiu. Juliol 2017.

      Arribar-nos a Collsuspina des de les Coves del Toll. 8,7 quilòmetres. 100 metres de desnivell positiu. Agost 2017.

      Caminant per les terres altes del Congost. 13 quilòmetres. 600 metres de desnivell positiu. Octubre 2017.

      Moià - Alpens. 42 quilòmetres. 300 metres de desnivell positiu. Novembre 2017.

      Ruta Màrius Torres. 10 quilòmetres. 270 metres de desnivell positiu. Desembre 2017.

CINGLES DE BERTÍ
De Sant Martí de Centelles a La Garriga. 17 quilòmetres. 450 metres de desnivell positiu. Desembre 2014.

    Caminant per l’extrem occidental dels Cingles de Bertí. 17 quilòmetres. 500 metres de desnivell positiu. Agost 2016.

    Ascensió al Turó de les Onze Hores. 11,5 quilòmetres. 530 metres de desnivell positiu. Setembre 2016.

     Caminant pels Sots Ferèstecs. 15 quilòmetres. 500 metres de desnivell positiu. Febrer 2017.

MONTSERRAT
Tercer Tram. Vallromanes - Montserrat. Estació de Vacarisses. Monestir de Montserrat. 9 quilòmetres. 750 metres de desnivell positiu. Agost 2014.

   Monestir de Montserrat – Sant Jeroni. 10 quilòmetres. 565 metres de desnivell positiu. Juliol 2015.

 GARROTXA / RIPOLLÈS
      La Via Romana del Capsacosta. 20 quilòmetres. 700 metres de desnivell positiu. Octubre 2012.

l     LLUÇANÈS - ALT BERGUEDÀ
      Alpens - Castellar de N' Hug. 32 quilòmetres. 1300 metres de desnivell positiu. Novembre 2017.

      ALT BERGUEDÀ - CERDANYA FRANCESA
     Castellar de N'Hug - Ossèja.  25,7 quilòmetres. 1000 metres de desnivell positiu. Novembre 2017.

   COLLSEROLA
      De Cerdanyola a Sant Cugat. 9 quilòmetres.200 metres de desnivell positiu. Gener 2018.

RECORREGUTS URBANS
      Les fonts urbanes de Badalona. 6,2 quilòmetres. Desnivell inapreciable. Agost 2012.

      Les fonts de Mollet. 2,3 quilòmetres. Desnivell inapreciable. Gener 2014.


       El Turó de Montgat. 4,7 quilòmetres. 40 metres. Març 2015.

.       Arenys de Mar - Punta de la Tordera. 26 quilòmetres. Desnivell inapreciable.Abril 2015. 

       Les fonts urbanes de Cabrils. 1,3 quilòmetres. Desnivell inapreciable. Desembre 2016.
  
    Properament una nova gramàtica del caminant.






diumenge, 4 de febrer de 2018

COLLSEROLA II. DE CERDANYOLA A SANT CUGAT PER LA FONT DE SANT PAU


                                          La Font de Sant Pau

Aquesta excursió entre Cerdanyola i Sant Cugat té uns 9 quilòmetres de llargada i un desnivell positiu d'uns 200 metres. Malgrat estar a tocar de nuclis urbans importants, els corriols fressats i l'ambient humit de torrents i rieres són freqüents.
Cal destacar, la font de Sant Pau, recuperada a finals del segle XX, indret fantàstic per passar-hi a l'estiu, doncs l'entorn de la font és un recer perfecte per fugir de la calor.
Malgrat ser un itinerari lineal, no tindrem cap mena de problema per tornar al punt d'inici de l'excursió, doncs hi ha un servei d'autobusos amb molta freqüència entre les dues ciutats.

L'ITINERARI


0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de RENFE de l’estació de Cerdanyola del Vallès. Girem a l’esquerra per l’Avinguda Primavera.

0,150Qm. 0,150Qm. Creuem el riu Sec i continuem endavant per l’Avinguda Primavera.

0,275Qm. 0,425Qm. Ronda de Cerdanyola. Continuem recte pel Passeig d’Horta, deixant a l’esquerra el Parc del Turonet.

0,800Qm. 1,225Qm.  Creuem la riera de Sant Cugat i entrem en el Parc de Collserola. Continuem recte.

0,100Qm. 1,325Qm. Passem per sota de lAqüeducte de Sant Iscle.  Construit el 1826 per transportar l’aigua del riu Ripoll fins a Barcelona tenia una llargada de 18 quilòmetres.  Actualment en queden sis trossos visibles a Collserola: aquest al torrent de Sant Iscle, dos al torrent de Tapioles, dos més a la Ciutat Meridiana i un altre a Torre Baró. Nosaltres continuem amunt per la pista.

0,125Qm. 1,450Qm. Entrada de la finca de Santa Maria de les Feixes. Santa María de les Feixes és una ermita barroca. documentada des de principis del segle XIV i sempre ha format part de la parròquia de les Feixes i ha estat vinculada a la Masia de Can Canaletes
L’ermita està envoltada de camps de conreu i s’aixeca sobre les restes d’una vila romana del segle I dC visibles a l’interior del temple.
Dins d’una propietat privada només es pot visitar el dia Internacional dels Museus, el diumenge més proper al 18 de maig, el tercer diumenge de novembre, que es fa l’Aplec de Sant Iscle i  el diumenge de les Jornades Europees de Patrimoni, que sempre es celebren entre setembre i octubre.
Continuem amunt per la pista. Ara estem seguint les marques del GR-173.

0,075Qm. 1,525Qm. Deixem el GR-173 i continuem per un corriol que trobem a la dreta i s’endinsa per una zona boscosa.

0,100Qm. 1,625Qm. Bosc d’alzines. Continuem a la dreta per un camí que planeja.

0,200Qm. 1,825Qm. Fem un revolt molt pronunciat a l’esquerra.

0,200Qm.2,025Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta en sentit ascedent.

0,150Qm. 2,175Qm. Cruïlla de camins. Obviem el que marxa a l’esquerra i continuem recte pel que planeja, uns metres més endavant, el camí torna a pujar. En aquest tram, sempre seguim les marques de color verd.

0,300Qm. 2,475Qm. Cruïlla de camins. Continuem a la dreta en diagonal pel camí erosionat que continua pujant.

0,225Qm.2,700Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta en sentit descendent. Des d’aquí tenim molt bones vistes de Cerdanyola, Sabadell, La Mola…

0,070Qm. 2,770Qm. Contiuem a l’esquerra per un corriol cap a l’àrea de Can Coll. Ara en aquest tram, seguim les marques de color vermell.

0,500Qm. 3,220Qm. Cruïlla. Continuem a la dreta per un camí que planeja.

0,350Qm. 3,570Qm. Camí que ens creua. Continuem a la dreta.

0,050Qm. 3,620Qm. Cruïlla de camins. Continuem pel de l’esquerra.

0,080Qm. 3,700Qm. Cruïlla. Continuem pel camí ascendent que marxa lleugerament en diagonal a la dreta.

0,225Qm. 3,925Qm. Pista que ens creua. En aquest tram, tornem a recuperar el GR-173.

0,100Qm. 4,025Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta.

0,075Qm. 4,100Qm. A l’esquerra ens queda l’Àrea de Lleure de Can Coll. Creuem l' àrea de lleure i anem a buscar el punt per on accedeixen els vehicles. Amb molt de compte, creuem la carretera BV1415 (Horta-Cerdanyola) i continuem a l’esquerra per un corriol que va paral.lel a la carretera.

0,100Qm. 4,300Qm. Tombem a la dreta pel mig d’una antiga bòvila, tot buscant un camí que s’enfila per darrera d’aquesta.

0,525Qm. 4,825Qm. Obviem un camí que ens arriba per la dreta. Nosaltres continuem recte.

0,200Qm. 5,025Qm. Escales a l’esquerra que donen accés a la Font de Sant Pau.

0,040Qm. 5,065Qm. Font de Sant Pau. Bonica font situada a la llera dreta d'un rierol i envoltada d'una abundant vegetació de la qual en destaquen uns gran plàtans que protegeixen l'indret de l'escalfor del sol.

     El doll i la pica estan dins una construcció ornamental feta de pedra vista en forma de cova. L'aigua raja per un forat practicat al frontal,el broc és un tub de plàstic, i cau a una petita pica a mitja alçada, després passa a un bassal de forma semicircular situat a sota i finalment desguassa al rierol per sota del terra que té el sòl enreixat amb fusta. L'entorn és ampli i molt ben conservat, format per una ampla vorera que per un costat té una gran bancada de 12 metres de llargada i per l'altre el rierol. A finals de desembre de l’any 2017, la font goteja.

La font va ser retrobada per Miquel Tormos i en Domènec Solé cap a l'any 1993, després de més de cinquanta anys d'haver estat perduda i soterrada per esllavissades. Estava mig metre per sota del sòl. Un cop ubicada va ser notificada al Patronat de Collserola el qual es va posar d'acord amb l'Ajuntament de Cerdanyola per recuperar-la totalment l'any 1996.

Ara desfem els últims quaranta metres tornant a la pista i continuem a l’esquerra.

0,200Qm. 5, 305Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta cap a Can Borrell.

0,150Qm.  5,455Qm.Obviem un camí que ens arriba per la dreta i nosaltres continuem recte paral.lels  a la tanca del Patronat Flor de Maig.

1,000Qm. 6,455Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta en sentit descendent. En aquest tram, sempre seguim la pista principal, obviant els camins que ens menen a banda i banda.

0,600Qm. 7,055Qm. Continuem  per un camí que trobem a l’esquerra. Ara el nostre cami davalla.

0,250Qm. 7,305Qm. Sortim a uns camps, davant nostre ja veiem Sant Cugat amb Montserrat al fons. Continuem recte cap a Sant Cugat per la pista que marxa paral.lela als camps.

0,125Qm. 7,430Qm. Continuem a l’esquerra, tot creuant un camp.

0,400Qm. 7,830Qm. Bifurcació. Continuem a la dreta pel camí que deixa a la dreta una hípica.

0,200Qm. 8,030Qm. Avinguda de les Corts Catalanes. Continuem a l’esquerra.

0,050Qm. 8,080Qm. Continuem a la dreta pel carrer Pau Casals.

0,250Qm. 8,330Qm. Continuem a la dreta pel carrer de Domènech i Muntaner.

0,075Qm. 8,405Qm. Continuem a l’esquerra per l’avinguda de Puig i Cadafalch.

0,450Qm. 8,855Qm. Continuem a la dreta tot creuant un pas de vianants i seguim pel passeig de Francesc Macià.

0,200Qm. 9,055Qm. Monestir de Sant Cugat. És una antiga abadia benedictina.  Durant els segles X i XI la comunitat de Sant Cugat experimentarà un gran creixement i tindrà força influència política i espiritual dins la diòcesi i el comtat de Barcelona. L’any 1931 va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

El claustre del Monestir conté un dels conjunts descultura romànica més remarcables de Catalunya i del romànic en general.
El conjunt d'edificacions del Reial Monestir està format per l'esglèsia que té adossat el campanar, el claustre i les seves construccions annexes. Al davant de l'esglèsia es troba l'edifici del Palau Abacial. Altres elements del conjunt són el Portal Major i la Creu de Terme. Envolta el recinte, cap al sud i l'est, el mur de l'antiga muralla exterior.

Ara per tornar a Cerdanyola cal tornar a l'avinguda Puig i Cadafalch a l'alçada de Ferran Romeu, a uns 500 metres del Monestir trobem una parada de bus on passen l'A4 i el B7 que ens retornaran a l'inici de l'excursió.

La informació de la font de Sant Pau l'he extret d' Encos

Properament, anirem d'excursió a la font dels Albers d'en Javà d'Argentona.











dilluns, 29 de gener de 2018

CAMINS DE VALLROMANES VIII/2. LA VARIANT DEL CAMÍ D'ALELLA



                                   El Rost

Fa set anys i mig us vaig presentar el camí d'Alella des de Vallromanes. Aquella ruta només tenia sis quilòmetres i finalitzava a la plaça de Can Lleonart d'Alella.

Avui us presento una variant de 2,4 Quilòmetres que uneix aquesta ruta amb l'itinerari "De la Dakar a la Vall de Rials" (desembre 2017) i d'aquesta manera podem fer un recorregut circular que ens tornarà a Vallromanes,  d'uns 15 quilòmetres i uns 300 metres de desnivell positiu.


LA VARIANT

0,000Qm. 0,000Qm. Enllacem amb l’itinerari principal una vegada hem travessat per sota  la carretera del Masnou a Granollers. Ara continuem recte per dins el curs de la riera.

0,100Qm. 0,100Qm. Continuem avall pel vial asfaltat que va paral.lel a la carretera.

0,350Qm. 0,450Qm. Deixem a la dreta Cal Boter, la casa natal de Francesc Ferrer i Guàrdia. Nosaltres continuem avall.

0,525Qm. 0,975Qm. Creuem per un pas de vianants, davant l’Alella Vinícola. Continuem a la dreta.

0,080Qm. 1,055Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Gurri. En aquests moments estem entrant en el Rost.
L’origen d’aquest barri es remunta a una gran finca, propietat de Pere Gurri i registrada el 1292. Amb el pas del temps va sofrir nombroses parcel.lacions i a la década de 1920 el barri va canviar el nom de Gurri per la denominació actual. Al mig del barri es conserva Can Gurri, una de les masies més antigues del Maresme. El traçat urbà es molt peculiar, laberíntic i amb fortes pujades. Destaca la conservació de petits horts davant de les cases, que oferien protecció a les llars en cas de rierades, i també les andrones, estrets passadissos que separen les cases. Es diu que les andrones servien per il.luminar i ventilar les cases, a més d’evitar els possibles conflictes de les parets mitgeres.

0,040Qm. 1,095Qm. Cruïlla. Continuem a l’esquerra, tot pujant les escales del carrer Bonavista.

0,100Qm. 1,195Qm. Girem a la dreta pel carrer Sant Lluís.

0,060Qm. 1,255Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Santa Rosa.

0,040Qm. 1,295Qm. Continuem recte, deixant a l’esquerra el Col.legi Públic Fabra.

0,250Qm. 1,545Qm. Tombem a la dreta per una pista de terra, deixant un bosquet a l’esquerra.

0,235Qm. 1,780Qm. Cruïlla. Continuem recte avall cap a les Caves Roura. En aquest tram, obviem els camins que ens menen a banda i banda i sempre anem per la pista principal.


0,650Qm. 2,430Qm. Ben passades les Caves Roura, continuem a l’esquerra pel torrent de Rials. En aquest punt, enllacem amb l’itinerari de La Dakar a la Vall de Rials (Qm. 15,515),  publicat en aquest blog el desembre de 2017. 

Properament, arribarem caminant fins a Sant Cugat.

dimarts, 23 de gener de 2018

CAMINS DE VALLROMANES XXX. VALLROMANES CAMINA PER LA MARATÓ 2017

       Indret, sota aquest roure on antigament hi havia la font del Ferro.

Si fa uns dies el blog complia 10 anys, Avui arribo a l'entrada 400, tot coincidint amb la trentena entrega de Camins de Vallromanes. Quilòmetres i quilòmetres de camins, corriols, dreceres i marrades, més de dues-centes fonts i encara moltes passes per fer.

Avui us presento l'itinerari de la Vallromanes Camina per la Marató que vam fer el passat diumenge 17 de desembre. Un itinerari com sempre amb trams inèdits, enguany uns 600 metres mai fets en una altre caminada dels Trinxes.

Aquest recorregut té una llargada d'uns 9 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 150 metres. Tanmateix, avui també descobrirem l'indret on fa anys podíem trobar la font del Ferro de Vallromanes. Malauradament, avui aquesta font està perduda, però l'aigua, sempre tossuda, ens indicarà el punt gairebé exacta on havia aquesta deu.

L'ITINERARI


0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de la plaça de l’Esglèsia de Vallromanes i anem pujant per la riera.

0,100Qm. 0,100Qm. Girem a la dreta pel carrer Alella. Seixanta metres més endavant s’acaba l’asfaltat i comença el camí de terra.

0,360Qm. 0,460Qm. Cruïlla. Continuem a l’esquerra per la pista. Vint-i-cinc metres més endavant, obviem la pista que marxa a la dreta i nosaltres continuem recte.

1,250Qm. 1,710Qm. Cal Xocolater. Deixant el barri de la finca a la dreta. Nosaltres continuem recte.

0,125Qm. 1,835Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta.

0,550Qm. 2,385Qm. Coll de Clau. Continuem a l’esquerra per un camí que passa a tocar d’una subestació eléctrica.

0,175Qm. 2,560Qm. Continuem a la dreta per un corriol que s’enfila. En aquest tram sempre seguim el camí principal, obviant els camins que ens menen a banda i banda.

0,200Qm. 2,760Qm. Corriol que ens creua. Continuem a l’esquerra. Uns metres mès enllà, continuem a la dreta, tot seguint el GR-92, direcció nord.

0,300Qm.3,060Qm. Ens fiquem per un corriol que s’endinsa al bosc. De seguida arribem a una feixa. Baixem a la feixa que queda a sota i continuem a la dreta. Mica a mica el corriol es va fent més fressat. Nosaltres sempre seguim el corriol principal.

0,150Qm. 3,210Qm. Deixem la pista a la dreta i nosaltres continuem recte per un corriol entre alzines.

0,100Qm. 3,310Qm. Coll de Can Gurgui. Abandonem el GR-92 i continuem a la dreta per la pista, direcció Can Gurgui.

0,550Qm. 3,860Qm. Font de Can Gurgui.  Sempre raja. Situada a peu de pista, a dia d'avui encara és una font molt freqüentada.  La mina està integrada a la muntanya i només es veu el mur frontal, d'obra rematada amb ciment, i el registre metàl·lic. De sota el registre surt un gruixut tub que fa de broc per on raja l'aigua, cau en una pica de pedra ubicada en un pedestal de maons i desaigua en una gran bassa situada a l'esquerra i protegida per un filat. Al costat de la font hi ha una taula rodona i diferents bancals de pedra i maons. Continuem recte, per la pista que marxa en sentit ascendent, deixant a l’esquerra el restaurant de Can Gurgui.

0,900Qm. 4,760Qm. Seguim a la dreta per una pista tancada per un cadenat. El desembre de 2017, molt mal col.locat en un pi hi ha un senyal de “DIRECCIÓ PROHIBIDA”.

0,400Qm. 5,160Qm. Cruïlla de pistes. Ara continuem per la pista de l’esquerra. Però en aquest punt, per sota la pista, quan fa el revolt, hi ha passa el torrent de Can Raspall, segurament l’espai on antigament hi havia la Font del Ferro. Un bassal d’aigua sota un gran roure ens indicaría la ubicació. Uns metres més avall hi ha dos exemplars magnífics de plataners. En el llibre Vallromanes. Noms de lloc i casa. Enric Garcia-Pey. 2003, trobem el següent paràgraf, “Situada al mig del torrent de Can Raspall, sota el camí, en el punt on aquest travessa el torrent per passar al seu costat de llevant. Aigua de mina que rajava d’un marge amb un tub metàl.lic, anomenada d’aquesta forma per les seves qualitats i el deix que quedaba al seu entorn. Les continues esllavissades que s’han produit a l’entorn l’han anat tapant, tanmateix l’aigua flueix timidament i baixa pel torrent. De fet eren dos punts pels quals brollava l’aigua l’un molt proper a l’altre, vora d’un gran roure". Obviant els camins que menen a banda i banda, anirem sempre avall per la pista principal.

0,650Qm. 5,810Qm. Pista que ens creua. (Can Maimó – Creu d’en Bouquet). Continuem a l’esquerra.

0,800Qm. 6,610Qm. Continuem a l’esquerra per la pista que puja al coll de Forns.

0,450Qm. 7,060Qm.  Cruïlla. Coll de Forns. Continuem recte en sentit descendent cap a Vallromanes.

0,550Qm. 7,610Qm. Urbanització Oasis. Seguim avall per l’avinguda Vilassar.

0,200Qm. 7,810Qm. Continuem a l’esquerra pel vial cimentat que baixa cap a l’hotel Mas Salagros.

0,180Qm. 7,990Qm. Vial asfaltat que ens creua. Continuem a la dreta. Deixant a l’esquerra els horts ecològics.

0,060Qm. 8,050Qm. Riera de Vallromanes. Continuem a la dreta.

1,000Qm. 9,050Qm. Plaça de l’Esglèsia. Inici i final de la sortida d’avui.

Properament arribarem caminant a Sant Cugat del Vallès.


dimecres, 17 de gener de 2018

COLLSEROLA I. EXCURSIONS A PEU PER LA SERRA DE COLLSEROLA




Avui us presento una guia de butxaca, "Excursions a peu per la serra de Collserola" d'en Rafa López Martín. Col.lecció Miniazimuts. Cossetània Edicions. Juny de 2016. 
No és la primera vegada que fem una recomanació d'una guia d'en Rafa López. Seguir les indicacions de les excursions desenvolupades a les seves guies és fàcil, concretament en aquest cas, ens presenta 15 itineraris entre els 4 i els 14 quilòmetres, descobrint paratges emblemàtics de Collserola, com poden ser el turó de Magarola, el pantà de Vallvidrera, Sant Pere Màrtir, Vil.la Joana, l'aqüeducte de la vall de Sant Iscle, la font del Bacallà... Sens dubte una guia adreçada a tots els públics.

A més a més, per arribar als punts d'inici i final de les excursions que dissenya en Rafa López sempre es pot utilitzar el transport públic, tanmateix a la descripció de cada itinerari al costat de la distància,, el desnivell positiu i negatiu i la durada aproximada, trobareu els transports que ens hi apropen.

Per altra banda, cal destacar el treball de documentació que fa l'autor i això garanteix unes bones explicacions del territori que trepitgem des de l'àmbit natural, històric i arquitectònic. No tingueu cap dubte que aquest any que aniré d'excursió per Collserola, aprofitaré trams de les excursions proposades en aquesta guia, per dissenyar els itineraris que us presentaré. A més a més, la guia té una mida perfecte per portar a la motxilla.

La setmana vinent, us presentaré un nou camí de Vallromanes.

dijous, 11 de gener de 2018

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XLVIII. GRAMÀTICA GALLINÀCIA.


Avui us  presento una nova gràmàtica, en aquest cas una gramàtica gallinàcia a partir del llibre "Joyce i les gallines" de 'Anna Ballbona i editat per l'Editorial Anagrama el març del 2016.
Aquest llibre amb dues parts molt diferenciades, una primera plena de salts i amb certs trets surrealistes, i una segona més lineal, on la Dora li posa emoció a la seva vida i trasbalsa el dia a dia de Besllum escampant gallines arreu.

L'escriptora de Montmeló, amb un humor de vegades lacònic i de vegades descordat, traça el retrat d'una dona en transformació, d'un paisatge desdibuixat i d'un temps d'incertesa.

Les 23 paraules d'avui són les següents, 

Alçaprem: Barra de ferro o fusta que serveix com a palanca per alçar coses feixuges.

Bruel: Crit fort i de to bramulós, especialment de les bèsties bovines.

Capgirell: Canvi sobtat i molt complet.

Embull: Qüestió difícil d’aclarir.

Ensulsiada: Esllavissada, esfonframent.

Esbaltir: Estabornir, privar de les forces vitals per efecte d’un cop violent.

Escatainar: Escainar. El cridar propi de les gallines, especialmente quan han post.

Espargir: Deixar sortir o expansionar allò que estava reclòs.

Estossinar: Al Rosselló, l’Empordà, Vic i Manresa, esbaltir, tupar fins a estabornir o fins matar.

Esventar: Esbombar, declarar públicament.

Faramalla: Conjunt de coses inútils.

Garrameu: Crit propi del gat o semblant al crit d’aquest animal.

Gitar: Vomitar.

Malvestat: Maldat.

Martingala: Embull, combinació per a burlar o enganyar.

Patracol: Document, es diu despectivament dels documents exigits per l’administració i que el contribuent o interessat considera excessius.

Perbocar: Vomitar.

Pira: Foguera destinada a cremar-hi un cos mort o les víctimes dels sacrificis.

Pistrincs: Diners, en llenguatge d’argot o molt familiar.

Rabejar: Complaure’s llargament en una cosa que dóna gran satisfacció.

Raucar: Cant de la granota.

Revoltim: Mescla de coses variades i desordenades.

Tupar: Donar cops forts.

Enguany, aquest 2018 dedicarem 12 entrades a la Serra de Collserola. La setmana vinent ja us presentarem la primera entrada.