divendres, 31 de juliol del 2009

Nyaps: 1. La Font de Sant Jaume

La font de Sant Jaume

De tant en tant, vaig afegint alguna secció al blog. Al marge d'indicar els camins i corriols per arribar a les fonts o parlar de tot allò que trobem pel camí, tambè m'agrada parlar de la serralada i del fet de caminar des d'altres vessants.


Tanmateix, aquest darrers mesos, hem parlat de Josep María de Sagarra i la Serralada de Marina, en un futur parlarem d'altres escriptors, pintors, escultors... i la seva relació amb aquestes muntanyes. Tambè hem iniciat una gramàtica del caminant, on de ben segur afegirem més paraules... i en un futur arribaran altres seccions.


De fet, avui n'encetarem una, els nyaps, allò que trobem al Parcs de la Serralada de Marina i Litoral, i no ens agrada, bé perquè estigui brut, deixat, perdut, mal arrenjat... i per començar parlarem de la Font de Sant Jaume ubicada a Vilanova del Vallès.


Per arribar a la Font de Sant Jaume, farem una aproximació en cotxe fins la casa de colònies de Can Rabassa, on hi ha un punt d'informació del Parc obert els caps de setmana o bé fora d'aquest horari i per evitar problemes d'aparcament recomanem deixar el cotxe al carrer Xaloc, cantonada amb el Camí de Can Nadal. ( no és difícil trobar-ho, nomès està a 200 metres de l'institut de Vilanova, direcció can Maymó).


Una vegada ubicats en aquest punt, travessem amb molt de compte el camí de Can Nadal i contínuem per l'esquerra paral.lels a la riera d'Ardenya que gairebè sempre baixa eixuta, direcció cap a Can Nadal i Can Maymó.

Tres-cents cinquanta metres més endavant, girem a l'esquerra tot creuant la riera i seguim recte pel camí de sorra uns 200 metres.


En aquest punt, ja trobem un pal indicador que senyala cap a la Font de Sant Jaume. Des d'aquest punt, davant nostre, a un centenar de metres, ja podem veure el trecadís que hi ha en el frontal de la font.


Girem a la dreta i desprès de caminar 100 metres, a l'alçada d'una caseta elèctrica, girem a l'esquerra i ens endinsem en un planell on trobem bons exemplars d'alzina surera.

La font la trobarem a la part baixa d'aquest planell a uns 50 metres de la caseta elèctrica.


Aquesta deu d'aigua no s'esgotava mai, avui la font no raja perquè varen ensorrar reiteradament la part de sobre i deixaren d'arranjar-la.

La font era construïda amb un banc de pedra semicircular de pedra i totxo i un davant de trencadís, d'on rajava l'aigua i el nom de la font i l'any 1668. Avui trobem part dels bancs gairebè coberts per sorra degut a petites esllavissades, un trencadís molt deteriorat i sense boc, una part davantera de la font plena de vidres i altre brutícia, però el que més em sobta a mí, són els rètols indicadors que indiquem que l'aigua de la font no està tractada, per tant suposo que quan es van fer aquests indicadors, no crec que faci més de 10 anys, la font encara rajava.


Llavors, en aquest cas trobem dos nyaps, un per l'estat de la font i un altre per la seva ràpida degradació.

Deixo preguntes obertes.

Quants anys fa que no raja aigua de la font?

Perquè es va deixar d'arranjar?

Bè, si algú té alguna resposta, us agraïria que m'ho diguèssiu, jo per la meva banda ho preguntaré a l'ajuntament de Vilanova.


Aquest magnífic entorn, es completava amb les dues grans alzines sureres ran del banc del costat de migdia, i la bassa, rodona de 9 metres de diàmetres que es troba situada a la feixa de sota la font. Per tant, anys enrerra s'havien fet moltes fontades en aquest indret.


Per tornar al cotxe, nomès cal desfer el camí.


dissabte, 18 de juliol del 2009

Caminar i...........còrrer per Vallromanes

L'any passat corrent la Burriac Atac!

Al marge de tot caminant, anar trobant fonts i racons de tota la serralada, ubicar-los, parlant-ne i si s'escau arranjar-los una mica, la meva altre afició és còrrer.


Malgrat, que actualment la majoria de curses que faig són de 10 quilòmetres sobre asfalt, encara en vaig fent alguna de muntanya, i això sí, gairebè sempre entreno pels voltants de Vallromanes, és a dir pistes, corriols, pujades i baixades.


El recorregut que us explicarè avui fa uns 8 quilòmetres, però en temps equival a una cursa de 10 quilòmetres en asfalt i planera.


L'he fet dotzenes de vegades i quan algun día feia un test per provar-me i el feia en menys de 41:15 minuts, volia dir que podia acostar-me al 40:00 en els 10 quilòmetres i ara quan baixo de 46:30, sè que estic en disposició de baixar de 45:00.



Desprès d'escalfar una mica, sortirem de davant del casal i enfilarem la riera, quan passem Can Sala Gros, el camí comença a pujar. Abans de la Torre Sant Isidre trobarem la pujada més forta i malgrat que posteriorment afluixa una mica, no pararem d'ascendir fins la font de Can Gurgui. Fins aquí tenim uns 2,5 quilòmetres. Si ens volem acostar als 40', hem de passar per aquest punt per sota de 15'40". Sí per altra banda, volem fer 45' hem de passar per sota dels 17'05"


Aquí, paro el crono 2' bec aigua, recupero una mica la respiració i giro a l'esquerra passant per davant del restaurant Can Gurgui i seguint la pista principal fins a Can Fuster. Aquesta part del recorregut és força còmode. Quan arribo a Can Fuster giro gairebè 180 graus per anar buscar el Coll de Forn, tot passant per Can Prades. A Can Prades tinc la segona referència, per fer 40', s'ha de passar per sota de 22'50" i per fer 45' hem de baixar de 25'20"


Quan arribem al Coll de Forn, girem a la dreta tot baixant cap al torrent d'en Molí d'en Cuquet. Quan arribem a la pista principal, girem a l'esquerra cap a Can Maymó. El tercer punt de referència, el prenem davant el restaurant de Can Maymó, aquí, sí volem baixar de 40', hem de baixar de 30'40" i si volem baixar de 45', hem de passar per sota de 35'40".


Ara nomès ens queda corre paral.lels al pitch and put, vigilant no ens caigui una bola al cap i girar a l'esquerra quan arribem a la urbanització de Can Rabassa. Ara tenim una rampa d'uns 700 metres,(el carrer Sant Ramón) l'últim esforç abans de começar a baixar de nou cap a Vallromanes, pel carrer Santa Quitèria, que es converteix en camí de terra en el seu segon tram, i finalment desprès de fer una curva en forma de paella a la dreta, afrontar els últims 200 metres pel carrer Joan Carsi, passant per davant l'escola vella i les piscines i acabar a la cantonada amb l'avinguda Can Galbany.


Si acabeu el recorregut i esteu per sota del 41' esteu en disposició de baixar de 40'. Tanmateix, si esteu per sota de 46' estareu en disposició de baixar de 45'.

És a dir, tots els test que he fet, m'indiquen la següent fòrmula.


Temps en cursa de 10 quilòmetres planera = Temps d'aquest recorregut - 1 minut.


Tres curses on provar-ho. A principis de primavera als 10 de la La Llagosta.

A finals de primavera a la Cursa de Pineda.

Per cap d'any, a la cursa dels nassos de Barcelona