dimarts, 29 de desembre del 2009

El nen de la plaça Ballot

La Font Picant d'Argentona

Fa mesos vaig parlar del Puigcastellar i Josep María de Sagarra i avui em fa molta il.lusió parlar d'un dels meus escriptors preferits, amb el qual em sento molt identificat i sobretot he passat molt bones estones llegint els seus A peu per...

Parlar del nen de la Plaça Ballot és parlar de Josep Maria Espinàs. I parlar d'Espinàs i la plaça Ballot és parlar d'Argentona. Aquest Nadal he devorat aquest llibre de molt fàcil lectura.

L'avi Massip, el pare de la seva mare hi tenia una casa i fins que va començar la guerra cívil, la família de l'escriptor hi estiuejaven cada any.

De fet en "El nen de la Plaça Ballot" ens descriu tota la seva infantesa, per tant no espereu un retrat exhaustiu sobre l'Argentona dels anys 30 però sí que en deixa alguna referència.

"A la plaça hi havia llagostes i al bosc, a vegades, espiadimonis. Era un bosquet gens selvàtic, a la vora del camí que duia a la font del Ferro, just a tocar les últimes torres d'estiueig. (Amb el temps, noves cases s'hi han ficat i se l'han repartit). Jo hi anava amb la meva mare, quan el sol començava a baixar, i ella hi feia mitja i jo no sé què hi feia. Però nen de pis com era, segur que no m'aventurava gaire enllà.

Per altra banda a Escrits sobre Catalunya que inclou "Festes majors" ens parla sobre la tradició de la Font Picant.

"Argentona és una vila d'aigües i de fonts. Els meus primers records giren al voltant d'un vas d'aigua i una bossa d'anisos a la font Picant. La immensa majoria d'estiuejants d'Argentona no havien triat l'indret -quan jo era petit, almenys- per a fer una sistemàtica "cura d'aigües"; els senyors, un cop havíen fet el viatge en tren fins a Mataró i el viatge de Mataró a Argentona en tramvia, el que desitjaven era llegir el diari en un lloc discret del jardí, sense ser vistos pels veïns i arriscar-se així a treure's l'americana.

Aquest blog ja té gairebè 2 anys i és la primera vegada que parlo d'Argentona, malgrat ser un municipi amb més de 200 fonts. Això té una raó de ser, hi ha un grup d'Amics de les Fonts que en té cura, fet que no passa a cap altre municipi de la serralada i per tant considerava més urgent parlar d'aquestes altres fonts.

Però pel proper 2010 buscaré un espai per parlar del Castell de Burriac i d'unes quantes fonts i en honor a l'escriptor l'anomenarè "La Ruta Espinàs".

Bona sortida i entrada d'any i el mes de gener ens retrobarem "A peu per Alella"


diumenge, 20 de desembre del 2009

Record de fred a la Serralada Litoral

Cap de setmana d'intens fred a la Serralada, segurament el cap de setmana més fred del que portem de segle. Avui a les 7 del matí hi havia -6'3 graus a l'estacio meteorològica de Can Maymó a Vilanova del Vallès.
Si sortiu a caminar aquest dies és recomanable fer-ho per la vessant de marina on la temperatura és una mica més "suau".
Tanmateix, aquest matí ens hem congelat amb uns companys pels voltants de la Font Freda.
Per consultar temperatures, precipitació, vent... a les nostres muntanyes, us recomano lanostrameteo.com/vallromanes.
Bon Nadal.

diumenge, 13 de desembre del 2009

La Deu del Joncar

La Deu del Joncar


L'excursió d'avui és una variant a l'última excursió que vam fer des del Torrent de les Bruixes a la Font de l'Alzina. Tanmateix, el punt d'inici i final de l'excursió és el mateix que l'esmentada sortida.


L'itinerari d'avui té una llargada de 3.300 metres i un desnivell positiu de 100 metres. Es pot fer durant tot l'any, tanmateix cal evitar les hores més caluroses de l'estiu. Tota l'excursió transcorrerà pel terme municipal de Santa Coloma i a diferència de l'anterior sortida, avui sempre caminarem pel vessant de marina. En aquest sentit, bona part del recorregut serà inèdit.


Per tant, sortirem del barri de Can Franquesa, de dalt de tot de l'Avinguda Ramon Berenguer IV, on hi ha una plaça i és inici i final de les línies de bus B21 i B30.



Comencem a caminar per un camí que trobem a la dreta i que a l'entrada del mateix hi ha un panell del Parc de la Serralada de Marina i poc metres més endavant està flanquejat per pins, posteriorment el camí comença a pujar una mica. Desprès d'uns 150 metres el camí ample marxa a la dreta i nosaltres agafem un corriol a l'esquerra. Uns 30 metres més endavant enmig del torrent el camí fa un lleuger revolt a mà esquerra, nosaltres el fem i 15 metres més enllà trobem un corriol que ens travessa. Nosaltres girem a la dreta i 150 metres més endavant arribem a una cruïlla de corriols. Nosaltres obvíem el que gira a l'esquerra pronunciadament i seguim recte pel qual vením i a cinc metres davant nostre ja tenim la Deu del Joncar.






Segons l'Enciclopèdia Catalana una deu d'aigua és l'aflorament d'aigua a la superfície terrestre, originada en produir-se la intersecció d'una capa aqüifera amb aquesta superfície.


Com la Deu del Joncar a tota la serralada nomès conec dues deus més, la d'en Vinardell a Vallromanes, de la qual ja vam parlar el febrer del 2008 i la deu del Coll del Porc a Òrrius.


Aquestes deus són bons abeuradors naturals pels animals que viuen pels voltants. A més a més són l'habitat de reptils i amfibis com la salamandra i la reineta.



Seguim rectes i de seguida en un revolt pronunciat a la dreta, el nostre corriol passa pel costat d'un xiprer. Cent cinquanta metres més endavant en un planell obvíem el camí que trobem a ma dreta amb un indicador amb el número 14 i nosaltres contínuem recte. Passem pel costat d'un magnífic exemplar de pi de dues branques i aquest corriol va a sortir a un camí més ample per on girem a l'esquerra i vint metres més enllà en una placeta natural tornem a girar a l'esquerra per un camí que s'enfila lleugerament. Mica a mica el camí es va fent més estret fins que es converteix en un corriol. Quan portem caminats uns 350 metres el corriol gira bruscament a l'esquerra i puja sobtadament, nosaltres el seguim.


Tres-cents cinquanta metres més enllà arribem a un camí carreter que ens travessa. En aquest punt tenim dues opcions anar ja cap a la Font de la Bota per baixar pel Torrent de les Bruixes o bé allargar una mica l'excursió tot visitant la Cova d'en Genís.


Si volem anar a la Cova d'en Genís girarem a la dreta pel camí carreter i dos-cents cinquanta metres més endavant sortirem a la pista principal i cinquanta metres més enllà trobarem a la dreta una indicació al DOLMEN NATURAL COVA D'EN GENÍS, seguint les marques de color taronja en menys de 5 minuts hi arrribarem.


El cau d'en Genís és una sepultura megalítica de l'edat de bronze tardà, que segurament coincideix en el temps amb l'arribada de les primeres migracions celtes entre els segles IV i VI abans de Crist procedents de Centre Europa que s'incorporen pacíficament i aporten a les tribus existents noves idees religioses, la pràctica de la incineració i avenços en la metalúrgia i l'agricultura gràcies a un perfeccionament en la utilització del ferro.


Per continuar la nostra excursió referem el camí, des del cau fins la pista principal a la cruïlla de camins. Per anar cap a la Font de la Bota hem d'anar en direcció el Torrent de les Bruixes.


Des d'aquí estant també podem aprofitar per visitar el poblat ibèric del Puig Castellar o l'ermita de Sant Climent que els tenim a tocar.


Ara descendim per la pista principal i a uns 550 metres a banda esquerra trobem un garrofer i unes escales que baixen a la Font de la Bota. ¡¡¡Compte de no relliscar!!!.


A l'anterior article ja vam parlar de la Font de la Bota, ara nomès afegir que d'aquesta font i del Torrent de les Bruixes hi ha una auca que diu així.


1. Aquest torrent de bon mirar té una història singular, que tot seguit hem de contar.


2. Els íbers feren un poblat al capdamunt del torrent on vivia força gent.


3. Construiren una font al ben mig de la muntanya, al peu d'on neix la canya.


4.Amb l'intercanvi comercial i la tecnología de transferència els grecs hi van deixar la seva herència.


5. Fa uns segles va ser un bosc frondós i encara que no us ho creieu per aquí corrien el senglar i la guineu.


6. Vingueren els temps de la pagesia, a la vora dels pins, les vinyes tingueren vi, tingueren pinyes


7. I tornem cap a l'aigua de la font, que per recollir-la tota, varen posar-li una bota.


8. A cavall dels temps moderns, el poble es transformà en ciutat, llenya, foc, calamitat.


9.Les bruixes decidiren prendre acció i tocaran el cor amb sa magia singular al Centre Excursionista Puig Castellar.


10. I posant mans a l'obra, quan és temps de tardor planten el bo i el millor.


11. A l'hivern la poda, la millora dels camins i el manteniment dels pins.


12. Arriba la primavera, amb la ginesta vé el brot, cal preveure i calmar el foc.


13. La font de totes les époques, quan arriba l'estiu proporciona el regadiu.


14. Un itinerari per conèixer, un desig, transmetre la cultura i una escola de natura.


15. És un lloc de voluntaris, de bruixes i bruixots on hi podeu anar-hi tots.




Des de la font baixem per unes escaletes que ens portaran fins a un corriol que ens ha de dur a la Font del Drapet. Des d'on som podem intuir la font al fons del torrent.


Si tenim algun dubte, el camí comença al costat d'una figuera, al principi el camí no és gaire fressat, però a mesura que baixem el camí millora.


Ara passem per un bosc de ribera, on podem veure exemplars d'oms, freixes, rubinies, desmais, salzes, lledoners... i si ens fixem bé i tenim una mica de sort, potser fins i tot veurem el niu d'una mallerenga blava.


De la Font de la Bota, a la Font del Drapet hi han uns 400 metres. D'aquesta font ja vam parlar aquest mes de novembre.


Ara nomès ens cal sortir a la plaça punt d'inici i final de l'excursió d'avui.