divendres, 26 de febrer del 2010

Els arbres de les Serralades Marina i Litoral

El plataner de la Font de Can Matons a Santa María de Martorelles.

Avui us faré cinc cèntims sobre diferents arbres que podem trobar a les nostres muntanyes i on els podem trobar. Això no és més que d'una llista de 24 espècies. Segurament n'hi ha més i a més ubicacions de les que dic aquí.

Per tant, us agraïria que anèssiu fent les vostres aportacions.

Gran part del material que he fet servit per escriure aquesta notícia, l'he extret d'un joc de cartes d'identificació d'arbres de Catalunya editat per l'Escola de Natura del Corredor l'any 1990.

Per últim, per veure un bon grapat d'aquests arbres us recomano l'excursió "Grans arbres pels voltants de Sant Bartomeu de Cabanyes" publicat l'agost del 2009.


ÀLBER: És freqüent i dispers a torrents i rieres de tota la Serralada.


ALZINA: Hi ha bons alzinars a la zona de Céllecs i Sant Mateu. Destaco l'alzina de Ca l'Argent a la Roca del Vallès. L'ombra d'aquest arbre té un diàmetre de 28 metres.
L'alzina podria dominar tota la Serralada. Els incendis, la vinya, la tallada, l'erosió i la urbanització impedeixen que ho faci.


ARBOÇ: Molt abundant als alzinars degradats i boscos frescals de la Serralada. Es veu afavorit pels incendis, en eliminar aquests la competència de l'alzina. En podem trobar força als sectors de Céllecs i Reixach.


ATMELLER: A la Serralada el trobarem dispers entre les vinyes i prop de les cases de pagès. A Vallromanes els trobarem sota la Font de Can Barbeta i Can Fuster.


AURÓ NEGRE: Molt rar. Tan sols es troba molt localitzat a la baga del Castell de la Roca, a Reixach, Sant Fost i Martorelles.


AVELLANER: A la Serralada el podem trobar en algunes torrenteres. A Reixach i a Sant Fost hi ha dues fonts dels Avellaners.


CASTANYER: Dispers pels racons frescals de la serralada. Podem veure algun exemplar a les rodalies de Ca l'Argent. De fet el castanyer és més habitual a la serralada prelitoral i alçades una mica més altes.


CEDRE: Malgrat que aquest és un arbre que habita a alçades entre els 1300 i els 1800 metres. En el Parc, el podem trobar a la carretera de La Roca a Òrrius a l'alçada de Ca l'Argent.


CIRERER: Cultivat el podem trobar sota el coll de Can Corbera entre Vallromanes i Santa María de Martorelles a la vall que baixa cap a la Font de la Mercè.


EUCALIPTUS: Esporàdicament el podem trobar a diferents indrets de la Serralada. A Vallromanes a uns 200 metres de la Font de Can Gurgui, anant cap a Can Raspall en podem trobar uns quants.


FIGUERA: A les vinyes i marges de camps, preferentment dels vessants solells i en llocs no gaire freds.


GARRIC: Molt abundant als solells propers a la costa, en sòls molt empobrits i pedregosos. Preferentment el trobarem en el vessant de Marina.


GARROFER: Protegit per la Serralada dels vents freds del nord, es fa des de la costa fins els 250 metres als vessants solells i calents de tot el Maresme.


LLEDONER: Dispers pels alzinars de les vores dels torrents i a prop de les cases de pagès.


LLORER: Abundant als sots frescals. En poden veure bastant pel sector de Sant Mateu i com a curiositat a Santa María de Martorelles hi ha la Font del Llorer o de la Teresina, que té aquest nom pel llorer que hi ha al damunt de la font.


OM: Abundant a torrents i a marges humits de tota la Serralada.


PI BORD: Majoritàriament ocupa els vessants vallesans de la Serralada per la major extensió de sòls argilosos i malgrat les temperatures baixes de l'obaga. Podem trobar un bon exemplar entre els torrents del Sarau i del Fonoll a Alella.


PI PINYER: Arreu de la Serralada. Preferentment en vessants assolellats amb terra de sauló empobrida. Emprat per recuperar la terra desprès del conreu de la vinya.


PLÀTAN: El seu requeriment principal és l'aigua abundant. Freqüentment cultivat també al curs mitjà dels torrents. En podem trobar a Vallromanes a banda i banda de la riera i també un únic i gran exemplar a la Font de Can Matons a Santa María de Martorelles.


POLLANCRE: És espontani als fondals de l'obaga, tanmateix tambè és plantat a torrents i rieres de tota la Serralada. A la font de Can Gurri a Santa María de Martorelles hi ha un bon exemplar.


ROURE: Dispersos a les bagues i fondalades de tota la Serralada. A la Font de la Mansa a La Roca del Vallès hi trobarem un gran exemplar.


SEQUOIA: Arbre de grans dimensions provinent de la costa pacífica dels Estats Units. A la Serralada podem veure dos exemplars a la Font de Santa Anna a Vallromanes.


SURERA: Forma boscos clars a les terres baixes, sobretot del litoral, sobre terrenys silicis.
Tanmateix a la Serralada costa de veure-la. En trobarem uns quants exemplars a la Roca del Vallès, entre el barri de Can Pahissa i la Font de la Mansa.


TRÈMOL: Es fa a les clarianes que deixen els boscos frescals -rouredes i alzinars muntanyencs-.
A la Serralada en podem veure algun a Argentona i als sectors de Cèllecs i Reixach.


Properament parlarem de la Font de Can Barbeta i la Font del Tort.










dilluns, 15 de febrer del 2010

L'àguila marcenca al Parc de la Serralada de Marina

l'àguila marcenca

Avui vull encetar un nou tema, "Els animals que viuen al parc". De tant en tant parlarem d'una espècie que habita a les nostres serralades i començarem amb una au rapinyaire.

Mesos enrrera vaig llegir a les notícies de la web del Parc de la Serralada de Marina, que havíen nidificat una parella d'àguiles marcenques.

La noticía parla de l'observació que han fet dos ornitòlegs Francesc Xavier Macià i Xavier Larruy i que ha permès localitzar el niu i monitoritzar el comportament de la parella nidificant durant 69 hores.

Tambè fa esment que a les últimes visites que es van fer, el poll ja volava en companyia dels adults. Tanmateix malgrat la pressió humana que pateix el territori, encara queden racons a la serralada on les aus poden viure tranquiles alhora de disposar d'abundant aliment al trobar-se a l'entorn d'hàbitats mediterranis.


Però com són i quins costums tenen aquestes aus?

L'àliga marcenca mesura entre 63 i 69 centímetres i fa una envergadura d'ala d'entre 185 i 195 centímetres.

El mascle pesa entre 1,100 Kg i 2 Kgs, i la famella entre 1,3oo Kg i 2,700Kgs.

Té els ulls grocs, i pel que fa al plomall, la part inferior blanca, la superior bruna i la punta de les ales negra.

Té unes dures escates a les potes que li serveixen de protecció davant les mosegades de les serps, la base de la seva dieta.

Nia en arbres i arbustos on prepara un niu que reutilitza cada any. Cova un ou blanc durant 45 dies i el poll als 75 dies ja es capaç de volar.

Els exemplars que viuen a Catalunya són de caràcter estival i tornen de l'Àfrica Subsahariana cap al mes de març. D'aquí el nom de marcenca. De fet, tambè és al mes de març quan les serps surten del repós hivernal.

Fora del temps de reproducció és un ocell silenciós i pot arribar a viure 17 anys.


Properament parlarem dels arbres que podem trobar a diferents indrets de la serralada i de la Font de Can Barbeta.