diumenge, 28 de novembre del 2010

Límit de velocitat


Aquest cap de setmana hem carrega't piles a la Vall de Camprodon.
I aquest matí hem fet un recorregut circular entre l'Abella, la Roca i Vilallonga de Ter. Una passejadeta d'uns 6 quiilómetres i uns 240 metres de desnivell positiu.
Però avui no us parlaré sobre aquesta ruta, tanmateix a www.valldecamprodon.org i www.itinerannia.cat hi trobareu tota la informació que us calgui.

Avui simplement us parlaré d'una senyal de trànsit.
A l'inici del camí de Vilallonga de Ter cap a la Font Negra ens hem trobat amb la senyal de la fotografía.
Una senyal de prohibit d'anar a més de 5 quilòmetres per hora.
Aquest matí hem quedat tant estorats que aquesta tarda hem fet uns estudis i hem tret les següents conclusions.

1. En un terreny lleugerament ascendent com el camí on hi ha la senyal és impossible anar a menys de 5 per hora en cotxe, a menys que vulguis carregar-te l'embragatge i segurament abans calaràs el cotxe.

2. En bicicleta et faran falta dues rodetes al darrera, perquè del contrari tan a poc a poc cauràs.

3. En moto cremaràs l'embragatge i cauràs.

4. No hi entenc de cavalls, però si aconsegueixes assolir aquesta velocitat us avorrireu tant el cavall com tú.

5. Per tant, és evident que per aquest camí nomès hi poden anar vianants a peu.

6. Però pel límit de velocitat queda clar que nomès es pot passejar.

7. Si tens una mica de pressa per arribar a La Roca, Llanars o Camprodon tria una altra alternativa perquè en algun tram podries excedir-te de velocitat.

8. Per últim, mai corris per aquest camí carreter. Pensa que si el teu ritme és de 5 minuts el quilòmetre, tanmateix un ritme molt asequible per qualsevol que estigui acostumat a còrrer, aniràs a una velocitat de 12 quilòmetres per hora i sobrepassaràs un 140% el límit de velocitat.

I si t'enganxen...

La setmana vinent parlaré de Castellruf o de la Vall de Pomar, però avui la senyal m'ha deixat impressionat.


1 comentari:

Aymerich Escultor ha dit...

Si es que no estan les coses per anar pagant multes...I ja se sap que les presses mai són bones.