diumenge, 5 de maig del 2013

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XXI. PARAULES DE VILASSAR


                                         Arpiots

El mes de juliol de l'any passat vam parlar de Mossèn Cinto Verdaguer i la seva relació amb el Santuari de la Cisa. L'agost de 1901 hi va anar d'excursió i posteriorment va escriure un article titulat "Los guitarrers de la Cisa".
El diccionari Alcover Moll defineix guitarrers de la següent manera: A Mataró i a Vilassar, l'espigó florit de l'atzavara. Per tant, ja tenia una paraula per començar una gràmatica d'aquestes viles del Maresme, però quan a la secció Paraules en Ruta del programa divendres de TV3 vaig veure que ja havien dedicat dos dies a parlar de les paraules de Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar i que el primer municipi està al cor d'aquesta serralada, ja vaig tenir decidida quina seria la següent gramàtica.

 En aquest sentit, Es fa molt difícil dir quines paraules o expressions són de Dalt o de Mar, inclús hi ha mots com micaco o barri que els asociem a altres municipis com Badalona, Mollet o Mataró i que a Vilassar també es fan servir.

La llista de les 26 paraules i expressions d'avui és la següent.

Aguantar el paire: Capejar el temporal.

Alto els pèssols: Aturem-ho.

Anar a les sapes: Anar a la quinta forca. Molt lluny.

Androna: Carreró o passadís estret entre dues cases per donar-los claror i passatge.

Arpiot: Eina consistent en una fulla de ferro que per una banda està dividida en dos o tres forcons llargs i per l'altra té tall horitzontal o vertical, i que va posada al cap d'un mànec llarg que forma angle agut amb la fulla.  Aquesta eina serveix per cavar la terra, per arrabassar ceps, patates, etc.

Bacineta: Gibrella petita. Orinal.

Bòtil: Bidó gran de 200 litres.

Cancell: Petit habitacle, que separa la porta exterior d'un edifici, de la porta d'accés a l'interior del mateix i que te per funció evitar que l'aire exterior entri a l'interior quan s'obre la porta d'entrada. Molt comú a les esglèsies.
A la Gramàtica del Caminant IX: Mots i noms de Badalona cancell es definia com reixa que tanca l'entrada a una capella.

Felipa: Barra de fusta forta, generalment de roure, d'uns catorze palms de llargària, que es posa sota els raïls del ferrocarril.

Fer baldeiu: Netejar a fons.

Fer mastufa: Robar.

Fer queta: Agafar a coll i bé.

Fer-se aigua al comptador: Repapiejar.

Fer toris: Fer campana. No anar a escola.

Gafet: Pinça d'estendre la roba.

Galamons: Capgrossos. En castellà: Renacuajos.

Giralt: Gerani

Pallet: Estora petita de palla o d'espart que es posa davant la porta d'entrada a les cases.

Perxa: Barra que parteix de l'arbre d'una sínia, d'un pou de torn, d'un trull, etc., i que a l'altre cap porta el bago o balancí on va enganxada la bístia.

Pioixa: Eina a manera de martell gros, que per un cap té punta i per l'altre tall horitzontal estret, i serveix per a remoure la terra, arrancar arbres, tallar branques.

Regaló: On trenquen les onades.

Tarrabato: Fer molt soroll. 

Torronada: Cigrons aixafats amb cansalada.

Tràmec: Arpiots o aixada amb dues puntes.

Vògit: Aparell compost d'una combinació de rodes dentades que, mogut pel moviment circular d'una perxa empesa per una bístia, fa funcionar una sínia, un trull, una premsa, etc.

Voram: Medusa.

Per fer aquesta entrada he fet servir les seccions Paraules en Ruta del programa Divendres de TV3, emeses a Vilassar de Mar el 2 de maig de 2011 i a Vilassar de Dalt el 22 d'octubre de 2012.
Unes quantes definicions les he extret de l'edició digital del diccionari català-valencià-balear Alcover-Moll.

Properament compararem l'estat d'algunes fonts de la Serralada Litoral el primer semestre del 2008, amb el seu estat, aquest primer semestre del 2013.