divendres, 25 de setembre del 2015

FONTS D'ARREU XV. LA FONT GRAN DE MONISTROL DE MONTSERRAT


 
Aquest és el primer llibre que trobo dedicat a una font. Publicat per en Josep Galobart i Soler i editat per l’Aixernador Edicions el gener de 1994, l’autor ens explica la importància que ha tingut aquesta font per la vil.la de Monistrol des de finals del segle XVI. Anomenada en altres époques font de la Reclosella o Font Gran el cabal d’aquesta font ha servit per abastar d’aigua potable a Monistrol, per rentar-hi la roba, per regar els horts, per moure petits molins…
En aquest llibre trobarem els fets i els personatges que han anat fent la història d’aquesta deu i les seves aigües; el doctor Joan Carles i Amat, el promotor Josep Salamanca, el constructor, Bartomeu Rius, el cronista Josep Salamanca i Aguilar, la sequera de 1691, les tandes de reg, les Ordinacions dels Veedors de les Hortes…
Finalment, a les últimes fulles del llibre trobem fotografies dels últims 100 anys que reflecteixen els canvis que ha tingut la font i el seu entorn aquesta última centúria.
Properament, pujarem cims i buscarem fonts pel Montseny.

dimarts, 15 de setembre del 2015

LA FONT DEL ROSSINYOL


                          La Font del Rossinyol                                             

Avui fem l’entrada 300 i amb un número tan rodó havia de fer una entrada especial. Anem camí dels vuit anys de blog i en els inicis totes les entrades giràven al voltant d’ anar a buscar fonts dels Parcs de la Serralada Litoral i Marina, per tant, recordant aquells inicis,  avui us presentaré la Font del Rossinyol, una humíl font boscana que trobem enmig del garbuix de carrers, torres i parcel.les de la Conreria a Sant Fost de Campsentelles.
En aquest sentit, us presentaré dos itineraris, un per fer a peu i un altre per acostar-nos amb cotxe fins a pocs metres de la Font.
L’opció a peu, és una passejada que ens portarà a la Font del Rossinyol des de la Font Better. De la Font Better ja en vam parlar el novembre de 2010.
0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de la Font Better i pugem per un corriol que surt al final del carrer, marxa en direcció sud i cent cinquanta metres més enllà ens porta a un carrer cimentat que ens creua.
0,150Qm. 0,150Qm. Carrer Bosc. Girem a la dreta.
0,100Qm. 0,250Qm. A la dreta ens queda el carrer de la Pineda. Nosaltres continuem pel carrer del Bosc.
0,150Qm. 0,400Qm. Girem a l’esquerra pel camí de la Font Better.
0,800Qm. 1,200Qm. Cruïlla de pistes. Obviem la pista que ens mena de l’esquerra i nosaltres continuem recte.
0,340Qm. 1,540Qm. Plaça de la Creu. Girem a l’esquerra pel Camí Antic de Sant Fost.
0,150Qm. 1,690Qm. El Camí Antic de Sant Fost marxa avall. Nosaltres continuem recte pel carrer de la Font del Rossinyol.
0,200Qm. 1,890Qm. En un revolt travessat per una línea eléctrica, abandonem el carrer i seguim pel corriol que puja per una embardissada torrentera i a uns 50 metres s’arriba a la Font.
0,050Qm. 1,940Qm. Font del Rossinyol. Petita font boscana. L’aigua raja d’un tub de plastic clavat a una petita paret d’obra a baixa alçada i cau directament a terra formant un petit basal i desprès aquesta aigua s’escola entre les bardisses.
Damunt la font hi ha una placa amb el nom i la data de restauració efectuada pels veïns de la zona. Malgrat que la font es troba en força bon estat, cal fer una neteja de l’entorn, doncs està molt embardissat i a més a més hi ha força deixalles.
Per tornar a la Font Better desfem el camí que hem fet.
Opció en cotxe:
Sortim de la plaça de la Vila de Sant Fost de Campsentelles, agafem la B-500 en direcció a Badalona fins al cim de la Conreria. Girem a la dreta, passant per davant de l’antic Seminari, per l’avinguda de la Font de les Monges, que ens portarà al camí Antic de Sant Fost fins a la plaça de la Creu. En aquest punt, hem de prendre el camí de la dreta (l’antic camí de Sant Fost), que baixa i que deixem poc després per agafar el de la dreta, que és el carrer de la font del Rossinyol. Dos-cents metres més endavant, aparquem el cotxe i enllacem amb l’opció a peu.
En un revolt travessat per una línea eléctrica, abandonem el carrer i seguim pel corriol que puja per una embardissada torrentera i a uns 50 metres s’arriba a la Font.
Per fer aquesta entrada he extret informació del llibret Fem Memòria Sant Fost de Campsentelles Segle XX. Núm 2. Les fonts. Escrit i editat per en Jaume Rifà i Solé, Amadeu Rovira i Boix i en Josep Gurri i Cañameras l’any 2009.
Per altra banda, també he extret informació de la pàgina web www.encos.cat
Properament també parlarem d’altres dues fonts de Sant Fost, la font del Porró i la font dels Castanyers.

    

 

dilluns, 7 de setembre del 2015

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XXXIV. JOAN COROMINES.



Aquest darrer Sant Jordi em van regalar "ITINERARIS DE JOAN COROMINES. Excursions a la recerca del mot, de la paraula viva" i efectivament a la descripció de les més de 200 excursions que va fer en Coromines entre els 18 i 29 anys és molt fàcil trobar paraules.
Pràcticament totes aquestes sortides van ser per Catalunya, a excepció de quatre sortides que fa durant el primer semestre de 1928 a la serra madrilenya i d'una sortida pels voltants de Zurich el desembre de 1928.

El filòleg tresquejava carreranys, peixia ganyips i amb el seu espèrit ardit, tramuntava portells.
En aquell recull nomès hi ha mots dels 36 primers itineraris, per tant de ben segur aquesta gramàtica del caminant dedicada a en Coromines tindrà seqüeles,
Les 23 paraules d'avui són les següents,

Afrau: A Ripoll, Olot, la Pobla de Lillet, Solsona i Cardona, fondalada o pas estret i no gaire llarg, entre dues muntanyes o penyals.
Andà: A la Cerdanya, a Ripoll i a la Vall d’Aneu, barrera de quatre o cinc metres de llarg, formada de tres barres horitzontals unides per barrerons verticals, i que, posada al costat d'altres barreres semblants, serveix per formar la pleta.
Ardit: Atrevit, que no té por.
Carrerany:  1. A Barcelona, Solsona, Cardona, Gironella, Vilafranca del Penedès i Santa Coloma de Queralt, caminoi per dins el camp.
                      2. A la Plana de Vic, solc que fan pels camins les rodes dels carros.
Catau:  1. Amagatall d’animals.
2. A la Pobla de Lillet, fondal o comellar molt fondo i fosc.
Comellar:  Al Priorat i Mallorca, espai de terra ample i pregon, de sòl inclinat per la depressió del terreny, que està entre terres més elevades.
Enasprar: Pujar.
Esquenada: Carena i pendís de muntanya.
Faldejar: Recórrer vorejant la falda d'una muntanya.
Flectir: Doblegar.
Frau: Afrau. Fondalada o pas estret i no gaire llarg entre dues muntanyes o penyals.
Mener: Mina, lloc d’on s’extreu mineral.
Peixir: Alimentar.
Pitrada: Espai de camí molt llarg o difícil.
Pleta: Lloc tancat, generalment amb andans, on es recull el bestiar que pastura al camp o a la muntanya.
Portell: 1. A Girona, l’Empordà i el Priorat, pas molt estret entre dues muntanyes o altres elevacions del terreny.
                 2. A la Cerdanya, el Ripollès, els Pallars, Gandesa…, obertura estreta deixada en una paret o marge per a permetre el pas a homes o a bestiar.
Redol: Porció de superfície que hi ha al volt d’un punt determinat.
Relleix: Replà que surt cap a fora de la superfície més o menys vertical d'un cingle o penya-segat.
Timbera: Precipici, timba.
Tramuntar: Passar a l'altra banda d'una muntanya o d'una serra.
Trescar: Caminar amb energia i relativament de pressa.
Tresquera: Lloc per on cal trescar; camí que cal seguir.
Trifurcar: Dividir en tres branques, ramals o camins.

Les definicions d'aquesta entrada les he extret de l'edició digital del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll.

La setmana vinent l'entrada 300.