diumenge, 22 de novembre del 2015

QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL



Avui és Santa Cecilia i com cada any avui toca fer una recomanació musical. Enguany, no és una recomanació, doncs és una d'aquelles cançons que formen part d'un temps i d'un país.

Ara fa 40 anys que en Sisa va publicar aquesta cançó i malgrat que a vegades sembla que el sol està a punt de sortir, quatre decàdes més tard, la nit és ben fosca i a l'horitzó encara no es veu clarejar.

Aquesta versió amb la Guillermina Motta, ens mostra l'estètica del cantautor galàctic a mitjans de la dècada dels 70.  

https://www.youtube.com/watch?v=Y9Py_VyeL80


Properament, parlarem de les fonts de Vallgorguina.

dilluns, 16 de novembre del 2015

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XXXV. PINYONAIRES.



A partir del llibre PINYONAIRES d'en Josep Cot i l'Antoni Gimeno, enguany dedicarem dues gramàtiques a aquest ofici que fins fa no massa anys omplia els boscos d'homes que des de Sant Martí fins a finals d'hivern recollien pinyes per extreure'n els pinyons.
A més a més de donat-se paraules per dues gramàtiques, el llibre ens explica que la temporada no començava per Sant Martí (11 de novembre) si no havia glaçat, perquè si no glaçava, la pinya no madurava, no es feia forta i s'aixafava amb facilitat.
Per tant, la temporada del pinyó 2015/2016, si encara es segueixen aquests paràmetres no pot haver començat ja havent passat el 16 de novembre, doncs en el Vallès encara no gela i segurament els dies de fred viu cada vegada són menys.
Fets com aquest constaten l'escalfament del planeta, doncs ja fa força anys que rarament gela abans de Sant Martí.
Les 28 paraules d'avui són les següents,
Acorriolar: Fer corriols de llenya per portar-la al lloc on es carrega.
Amustuït: Pansit.
Bessa: Escarrot. El que queda a l’arbre després de tallar la branca.

Branquejar: Passar per les branques fins arribar a abastar la pinya.
Brosta: Branqueta tendra i prima.
Brostam: Conjunt de brosta.
Camisa: Nom donat al tel fi que cobreix el pinyó.
Cappare: Branca, bri o brot principal d’una planta.
Cimals: Les branques més altes d’un arbre o arbust.
Clivella: Tall estret.
Clofolla o clovella: Part exterior, més o menys dura i poc comestible, que fa d’embolcall a certes fruites.
Costal: Feix de llenya, pròpiament el que portar una bèstia de càrrega a un costat del bast. Feix de llenya preparat per als antics forns de pa.
Costella: Branques exteriors del feix que faran d’embalatge en un costal.
Crosta: Escorça d’un arbre.
Covenella: Cove petit.
Cucares o encares: Branques de pi que embolcallen els feixos de la gavella.
Degollar: Tallar una branca, ran del tronc, picant per sota.
Esbadellar: Obrir una pinya sense separar completament les seves parts.
Escarrot: Peu de branca que queda enganxada al tronc un cop tallada.
Escarrotxa: Escorça.
Escornussar: Veure espinyar.
Esculassar o escular: Treure el cul de la pinya.
Esmatassar: Netejar de mates un bosc tallant la brossa amb el dall.
Esmotxar: Veure espinyar.
Espinyadura: Esclòfia de la pinya.
Espinyar: Obrir les pinyes per treure’n els pinyons.
Estellar: Acabar d’obrir la pinya.
Per fer aquesta entrada he extret les definicions del mateix llibre PINYONAIRES, d'en Josep Cot i l'Antoni Gimeno publicat a Taradell el desembre del 2014.
La setmana vinent serà Santa Cecília i per tant us farem una recomanació musical.

diumenge, 8 de novembre del 2015

MONTNEGRE-CORREDOR IX. LA FONT DEL BOTER I LA TORRE DE MAS GALTER.



                                       Font del Boter

Avui us proposo una passejada de poc més de 4 quilòmetres i un desnivell gairebé inapreciable pels voltants de Santa Susanna.

La passejada d'avui enllaça amb el quilòmetre de 15,345 (Estació de Santa Susanna) de l'excursió Montnegre - Corredor IV. Arenys de Mar - Malgrat de Mar publicat l'abril de 2015.

L’ITINERARI
0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de tren de Santa Susanna, creuem el pas de vianants i girem a l’esquerra pel passeig, direcció Barcelona.
0,100Qm. 0,100Qm. Girem a la dreta cap al nucli urbà de Santa Susanna.
0,100Qm. 0,200Qm. Continuem per una pista de terra.
0,200Qm. 0,400Qm. Desemboquem a un carrer asfaltat. Continuem endavant deixant a l’esquerra la riera de Santa Susanna.
0,325Qm. 0,725Qm. Arribem a l’alçada de la NII. Girem a l’esquerra pel carrer paral.lel a la nacional, direcció Barcelona.
0,250Qm. 0,975Qm. Creuem la carretera per un pas soterrani i continuem recte, tot deixant a la dreta la plaça Pau Casals i posteriorment l’ajuntament i l’esglèsia.
0,100Qm. 1,075Qm. Continuem pel carrer Sant Ramon.
0,200Qm. 1,275Qm. Plaça de la Pagesia. Girem a l’esquerra pel carrer de Lola Anglada.
0,060Qm. 1,335Qm. Torre de Mas Galter. Les torres de guaita es coneixen des de l'època iberoromana. Sovint construïdes en un lloc elevat i/o estratègic, són elements aïllats, que normalment formen part d'una xarxa de torres i castells connectats entre si al llarg d'una frontera defensiva. Tenien la funció de vigilar el territori i comunicaven el perill a la torre, al castell més proper o directament a la població amb senyals visuals, com foc, fum o miralls.

La pirateria és tant antiga com el comerç. Els atacs a la costa catalana es remunten ja a l’Edat Mitjana i així ho constaten algunes de les torres més antigues de la zona, com per exemple: la Torre dels Encantats de Caldes d’Estrac, la Força de Santa Pol, el Castell de Montpalau de Pineda, el castell de Malgrat o el de Palafolls. En aquesta primera època els atacs venien sobretot dels genovesos i francesos. També sovintejaven els atacs dels sarraïns.

Aquestes incursions van ser més freqüents des de principis del s. XVI i n’eren els protagonistes els turcs o els barbarescos i també de pirates a sou, el que s’anomenava Guerra de cors (forma de pirateria per encàrrec).

Es pot dir que va ser a partir d’aquesta època que la defensa a la costa catalana es va començar a organitzar després d’haver patit uns atacs cada vegada més freqüents. Per prevenir-los es van edificar les torres de guaita, que tenien principalment la funció de talaia d’observació, de defensa i també de refugi. Per aquesta raó estan sempre situades en llocs estratègics i de fàcil comunicació entre elles mitjançant senyals de fum o de foc. A més a més de la construcció de les torres aquest sistema de defensa també va fer que alguns edificis es fortifiquessin (Església de Pineda de mar), o es construïssin muralles (Mataró).

Aquest sistema defensiu es va anar consolidant cap a la segona meitat del segle XVI i va quedar completat a començaments del s. XVII. Per tal que aquestes edificacions fossin realment eficients calia una bona comunicació entre elles i també un bona organització de la defensa i dels serveis de vigilància. També calia tenir gent a disposició per preparar-se quan es produïa l’atac. Les torres estaven provistes d’aigua, queviures i també d’armament, armes senzilles, però també peces d’artilleria.

En segon pla, hi havia les torres o conjunt de torres que pertanyien a una o diverses masies, algunes d’elles  les trobem aïllades, però d'altres les trobem adossades a la construcció. Aquest és el cas de la Torre de Mas Galter, allunyada de la riera de Santa Susanna, camí natural de pujada dels pirates, això  podría ser que fos perquè era una torre de protecció d’una part del poble.

Aquesta torre és de planta cilíndrica i està, malauradament, escapçada per la part superior, per la qual cosa desconeixem si estava coronada per merlets o corseres.

Es té notícia de la masia des de 1214 i no se sap amb certesa la data de la construcció de la torre, però com la resta, oscil·la entre els primers anys del segle XVI.

Una vegada hem observat la torre, girem a la dreta i uns setanta metres més endavant, girem a la dreta pel camí de la Font del Boter.

0,200Qm. 1,605Qm. Continuem per la pista de l’esquerra que puja lleugerament.
0,425Qm. 2,030Qm. Trencall. Deixem la pista principal i ens desviem a la dreta tot entrant en el parc de la font del Boter. Uns metres més endavant pugem uns esglaons.
0,150Qm. 2,180Qm. Font del Boter. Actualment aquesta font està en força mal estat i no raja pas. En aquest sentit, on hi hauria d’haver-hi el broc de la font, hi ha un artilugi de ferro esbotsat enclavat a una pedra i aquesta es sosté perpendicular a un paret de totxo.

La web de l’Ajuntament esmenta que l’aigua de la font prové d’una antiga mina, Si ragés l’aigua desguassaria en una pica semicircular. Al costat de la font hi ha una bassa rectangular de 4m x 3m.  Culminen l’entorn uns bancs i unes taules a la part superior.

Ara nomès ens resta desfer el camí fet i tornar a l'estació de Santa Susanna.

La setmana vinent farem una nova gramàtica del caminant