dimarts, 21 de novembre de 2017

TAVERNA ESCOCESA



Demà és Santa Cecilia i com cada any toca posar una mica de música en el blog, si l'any passat viatjàvem fins a Minnesota per trobar la música d'en Bob Dylan, aquest any ens quedem a Mollet, per escoltar la música de Pele Macleod, el grup molletà que fusiona pop i folk amb fortes inspiracions escoceses.

Espero que us agradi aquesta Taverna Escocesa

Ben aviat unes noves fonts d'arreu.

dijous, 16 de novembre de 2017

ELS HABITANTS DEL PARC. MILOCA





A la pàgina 3 de La Pinya, el butlletí d'informació municipal de Vallromanes, aquest mes d'octubre, dins una secció que s'anomena Ocells de Vallromanes, trobem una fotografia a mitja pàgina d'una miloca o aligot comú i un peu de pàgina on ens parla d'aquesta au.

Rapinyaire planador diürn de mida mitjana, d'uns 50 cm de longitud i uns 125 cm d'envergadura. En vol, destaca per les seves ales amples i arrodonides i una cua curta. Té una coloració marró molt variable, més fosca pel dors i més clara al pit i al ventre. A la majoria d'exemplars és característica la presència d'una taca blanca en forma d'U al pit.

Viu en boscos amb prats i herbassars. S'alimenta de rates i ratolins, serps, sargantanes, petits ocells i no fa cap lleig si s'ha d'alimentar de carronya. El podem trobar damunt d'un pal de telèfons o damunt d'una tanca.  

Espècie resident, que a l'hivern incrementa els seus efectius amb l'entrada d'exemplars provinents del centre i nord d'Europa. Pel que a la informació disponible sobre els vols nupcials indica que poden començar a principis de gener, però també es detecten parelles en vol nupcial fins a principis de maig. Les postes es realitzen entre finals de març i principis d'abril i a principis de maig ja s'observen polls acabats de nèixer. Normalment, de cada posta neixen 2 o 3 polls.

Per fer aquesta entrada he extret la informació de l'Atles dels ocells nidificants del Maresme, editat per Héctor Andino, Enric Badosa, Oriol Clarabuch i Carles Llebaria, el desembre del 2005.

Properament, presentarem una nova gramática del caminant.

dijous, 9 de novembre de 2017

MOIANÈS XI./3. MOIÀ - FRANÇA. TERCERA ETAPA. CASTELLAR DE N'HUG -OSSÈJA.




                                                     Ossèja

Tercera etapa i última de la Moia - França, sense cap mena de dubte la més alpina i entre la Collada de Tosses i el Coll de la Bassa si feu la sortida per Setmana Santa com fan la gent del GEMI no és gens difícil trobar neu.

En el recorregut d'avui, passem per la Font del Boix, sortint de Castellar de N'Hug,  però com tampoc recordo com era i d'aquí no gaire temps, tinc intenció de voltar per l'Alt Berguedà, espero fer la descripció quan hi passi properament.

Hi ha edicions que els caminaires del GEMI, han arribat fins a Puigcerdà caminant, però si no estic mal fixat, a l'edició de l'any 2000, l'autocar ens va venir a buscar a Ossèja, per tant també queden pendents els 6 quilòmetres fins a Puigcerdà.

Per sort, mai ens acabarem els corriols, els camins i les pistes.

L'ITINERARI D'AVUI


Castellar de N’hug ( 1425m. ) – Sortir de Castellar de N’hug direcció a la casa de colònies La Closa. Seguidament es puja per uns carrers fins arribar a un gran dipòsit. En aquest punt es troba una pista que porta, passant a prop de la cova de la Tuta i la Font del Boix, al coll de la Creueta.

 4,430 04,430 Coll de la Creueta ( 1920m. ) En aquest punt es troba la carretera que puja de Castellar de N’hug. Es creua la carretera per baixar per un corriol que segueix paral∙lel a la carretera. A l’altra banda de la vall es veu una pista sense asfaltar que s’haurà de seguir. Per arribar-hi cal fer drecera baixant fins al riu i tornar a pujar per l’altre vessant.

 2,890 07,320 Pista ( 1745m. ) Seguint la pista s’arriba a la carretera que va a l’estació de La Molina. Seguir un camí que transcorre pel mig d’un bosc i va paral∙lel a la carretera. Aquest porta fins a la Collada de Tosses.

 5,220 12,540 Collada de Tosses ( 1785m. )Després de fer un descans i agafar forces, cal seguir la carretera direcció Ribes de Freser i a un centenar de metres seguir un camí a l’esquerra que puja pel mig del bosc. Després de fer una bona pujada i passar a la banda esquerra d’un filat, s’arriba a un punt geodèsic situat al cim del Pla de la Bassa.

 1,340 13,880 Cim Pla de la Bassa ( 2028m. ) Continuar pel camí paral∙lel al filat que duu al Coll de la Creu de Maians ( 2008m). En aquest punt es troba el GR 11 que creua pel coll. Creuar perpendicularment el GR i seguir en direcció a un bosc. Ja som a França. Es segueix direcció nord cap a el coll de la Bassa (2100 m.).

3,190 17,070 Coll de la Bassa ( 2100m. )Altitud màxima de tota la travessa. Continuar pel coll en direcció nord seguint les marques blaves que hi ha als arbres. A un quilòmetre, aproximadament, es troba una pista ampla que baixa fins a Osseja. L’itinerari de baixada transcorre per dreceres, en forma de corriols, que van travessant l’esmentada pista asfaltada. Abans d’arribar a Ossèja es passa per un mirador, quilòmetre 23, d’on podem admirar bona part de la Cerdanya i els cims fronterers amb Andorra.


 8,650 25,720 Ossèja ( 1265m. ) Arribant a Ossèja es travessa un pont per anar cap al “centre ville” on es troba la plaça de l’esglèsia. Ja podem celebrar-ho hem fet la travessa Moià – França. 

Properament, per Santa Cecilia, posarem una mica de música.

dijous, 2 de novembre de 2017

MOIANÈS XI/2. MOIÀ - FRANÇA. SEGONA ETAPA. ALPENS - CASTELLAR DE N'HUG.


La setmana passada us vaig presentar la primera etapa de la travessa Moià - França, aquesta segona etapa que va d'Alpens a Castellar de N'Hug és molt trencacames, doncs al marge dels poc més de 32 quilòmetres, avui haurem de pujar el coll Tallat, el coll de l'Arç, Rasos de Tubau i el coll d'Espluga i gairebé farem la meitat del desnivell positiu de tota la travessa.

Veureu que en aquesta etapa s'hi assenyalen un parell de fonts, una prop de Roques Tallades i l'altre, la Font Freda a prop de Les Lloses, tenint en compte que vaig fer aquest itinerari fa disset anys i en cap cas tinc tanta memòria per recordar detalls d'aquestes deus, deixo la descripció d'aquestes fonts per un futur proper quan pugui fer una excursió pels voltants d' Alpens, tot pujant al Puig Cornador.

L'ITINERARI.

Alpens ( 865m. ) Seguir la carretera 250 metres i trencar a la dreta per una urbanització de nova construcció (any 2000). El camí s’enfila i passa pel costat d’una capella dedicada a Sant Antoni Gloriós ( font al darrere). Continuar pel corriol que ens portarà a una pista forestal. Seguir el GR 1.

 1,570 01,570 Roques Tallades ( 895m. ) A la dreta de la pista es troba una fantàstica formació natural de roca vertical en forma de plecs. Continuar per la pista. Font a la dreta.

0,740 02,310 Corriol ( 975m. ) Cal anar en compte i deixar la pista per seguir a l’esquerra un corriol que transcorre en contínua pujada pel mig del bosc.

1,430 03,740 Coll Tallat ( 1130m. ) Continuant pel corriol, abans esmentat, s’arriba al Coll Tallat tot havent passat una tanca de fusta. A l’esquerra i en tan sols 10 minuts es pot pujar el Puig Cornador ( 1228 m.) . En aquest punt es deixa el GR 1 que marxa cap a Santa Margarida de Vinyoles. Continuar per un corriol en direcció nord ( marques blaves ) pel mig d’una magnífica fageda. Un cop al fons de la vall creuar una pista i seguir recta pel mig del bosc. Es veu una casa a l’altra banda del rierol. Seguir pel camí paral∙lel al rierol. Trencar a l’esquerra per un camí bastant perdut que ens porta a creuar el rierol i fins la Font Freda.

1,810 05,550 Font Freda. Capdevila ( 925m. ) Un cop omplertes les cantimplores, si raja la font, continuar amunt cap a unes masies de Les Lloses. Creuar la carretera per sota un petit pont i pujar a la carretera. Seguir la carretera uns 250 metres i trencar a la dreta pel mig d’un camp. Es passa pel costat dret d’una casa i segueix per una camí asfaltat cap a un altre mas. Es continua per una pista forestal. Deixar més endavant la pista i prendre un camí a l’esquerra que un cop creuat una zona pantanosa, ens porta al mas Corbera. Es puja fins a prop del mas i es pren un camí a l’esquerra. A uns 700 metres es troba la collada del Forn on descansarem.

3,180 08,730 Casa Corbera. Collada del Forn. ( 1080m. ) Continuar per la pista i a 600 metres es troba una bifurcació. Es pren el camí de la dreta. A 700 metres es deixa el camí ample per continuar per un corriol que s’enfila cap el Coll de l’Arç.

2,350 11,080 Coll de l’Arç ( 1270m. )S’arriba al coll de l’Arç d’on es pot observar els Rasos de Tubau.
Coll de l’Arç ( 1270m. ) Després d’un merescut descans, continuar per un corriol que baixa per l’altre vessant. Aquest corriol va a parar a una pista més ampla que ens porta a l’Hostal Can Carles, actualment en runes. El camí ramader que travessa aquests paratges es coneix com a carrer de Cerdanya.

1,990 13,070 Carrer de Cerdanya ( 1130m. )Continuar per la pista. Deixar la pista i continuar per un corriol a la dreta. Aquest corriol transcorre per un bosc. Es troba una altra pista que es creua per seguir per un corriol bastant amagat. Aquest porta a unes ruïnes. Es continua i es troba una pista, que en forta pujada, condueix cap a un camí més estret que duu al coll de Fajaneral dels Rasos de Tubau.

 4,360 17,430 Coll de Fajaneral (Rasos de Tubau) ( 1390m. ) Des del Rasos de Tubau es pot observar el nostre proper objectiu que és la casa Palomera, així com el coll de l’Espluga. Es continua per una pista que baixa tot flanquejant per sota la cara nord dels cingles de Tubau. Magnífic paisatge. Poc abans d’arribar a La Palomera es troba un faig monumental. Es deixa la casa a l’esquerra i es continua per la pista. Seguir un camí a l’esquerra de la pista que porta al coll de l’Arç on es torna a trobar la pista. De la mateixa cruïlla surt un corriol ( bastant perdut ) que ens durà al Coll de Merolla.

 6,450 23,880 Coll de Merolla ( 1100m. )Refugi on dinarem. Seguir pel camí que surt a l’esquerra del refugi. A 500 metres es trenca a l’esquerra. 500 metres després, a la dreta, seguir un corriol que passa a prop de la casa la Cot. Seguint un camí que posteriorment es converteix en un corriol, s’arriba al coll d’Espluga.

1,890 25,770 Coll d’Espluga ( 1325m. ) Es baixa direcció a una pista asfaltada que ve de l’ermita de St. Joan de Mataplana. Seguir la pista uns 4 quilòmetres fins a trobar, a l’esquerra, una drecera en forma de corriol que baixa al riu i després puja fins a retrobar la pista. Seguir pocs metres la pista asfaltada i a la dreta s’inicia un corriol anomenat de l’Esllavissada que ens portarà a Castellar de N’Hug.


 6,610 32,380 Castellar de N’hug ( 1425m. ) Aquest municipi de l’Alt Berguedà ocupa l’extrem NE d’aquesta comarca, tocant ja al Ripollès, amb el qual té contacte per dues bandes: al nord, el limita la línia de crestes que separa la capçalera del Llobregat de la conca del Rigard, terme municipal de Toses, i a l’est l’Arija el separa del terme de Gombrèn. El nom de Castellar de N’Hug ha estat objecte de discussions pel que es refereix a la segona part del topònim. La grafia actual fou adoptada en una època relativament recent, admetent com a certa la suposició que es referia a un personatge històric de nom Hug. Però hi ha proves documentals que semblen indicar que, en realitat, aquest nom prové de nuce ( nuc, en català), mot que indica corrent o origen d’un corrent d’aigua, i que podia referir-se molt probablement a les Fonts del Llobregat que originen aquest riu dintre del terme municipal. Prop de Castellar de N’Hug hi ha la Tuta, cova explorada l’any 1959 pel Centre Excursionista de Gràcia. La profunditat és d’uns 110 m, amb altures de fins a 8 m i amplades que oscil∙len entre els 4 i 5 metres. Al segle XIX, el poble havia esdevingut famós com a centre de contrabandistes. Actualment hi té importància el turisme: nombrosos excursionistes i turistes que venen a visitar les fonts del Llobregat.

Dimecres vinent la tercera i última etapa d'aquesta Moià - França.

divendres, 27 d’octubre de 2017

MOIANÈS XI. MOIÀ - FRANÇA. PRIMERA ETAPA. MOIÀ - ALPENS




La Setmana Santa de l'any 2000 em vaig apuntar a la Moià -França, una travessa que a dia d'avui encara organitza cada Setmana Santa el GEMI (Grup Excursionista de Moià). Aquesta travessa que es divideix en tres etapes, comença a la capital del Moianès i després d'uns 100 quilòmetres i uns 3.500 metres de desnivell positiu i uns 3200 de desnivell negatiu, arriba a Osséja. La travessa que només fas amb una motxilla d'atac, doncs la resta, l'organització t'ho porta en cotxe, segueix el camí ramader entre el Moianès i les pastures de l'Alta Cerdanya.

La primera etapa té una distància d'uns 42 quilòmetres i malgrat no trobar gaire dificultats en el recorregut, el camí és fa llarg i fàcilment pots estar deu o onze hores caminant. Arribats a Alpens sopes a l'hostal i dorms en una residència. Aquest primer dia, els llocs més destacats per on passa la ruta són La Montjoia, l'Alboquers i el Caserio de Rocatoba.

Finalment, esmentar que aquesta travessa enllaça a Moià amb l'excursió Moianès VI. Camins de Terregada publicada en aquest blog el juliol de 2017.

L'ITINERARI.

REFERÈNCIA KM PARCIAL TOTAL 0,000 00,000 Moià ( 735 m.) - Des de la Plaça Sant Sebastià dirigir-se al carrer Baixada del Vall i a mà esquerra es troba una drecera que porta al carrer del Vall . Seguir pel carrer Passarell en direcció al molí Nou.

1,000  01,000 Molí Nou ( 680 m. )Travessar la riera de Passarell, altitud mínima de tota la travessa. Seguir una pista la qual s’ha de deixar, uns metres enllà, per a pujar per un corriol cap a el Pla de les Escopetades.

 0,500  01,500 Pla de les escopetades ( 755 m. )Travessar una pista rocosa i dirigir-se cap a un corriol que, en una pujada continuada, porta a un roure. Vista del Pla del Moianès i el Montseny.

 1,230  02,730 Roure ( 880m. )- Es pren una pista ampla que ens portarà fins a la pista que puja de la Granoia i va cap a la Montjoia. En aquesta cruïlla trobem el trencall per anar a Can Nasplé.

1,370 04,100 Cruïlla ( 905 m. )- Es gira a l’esquerra i seguim per una pista ampla.

2,200 06,300 Cruïlla GR 3 – GR 177 ( 945 m. )S’arriba a una cruïlla on hi ha un pal indicador dels dos GR esmentats. Es trenca a l’esquerra en direcció a la Caseta Alta.

0,500 06,800 Caseta Alta ( 965 m. )Es passa per la dreta d’una masia restaurada i s’enfila pista amunt. A la dreta queda un dens bosc de pins.

0,500 07,300 La Montjoia ( 975 m. )Després de la forta pujada s’arriba a una cruïlla on cal trencar a la dreta, direcció la casa de la Montjoia. En aquest indret s’esmorza.
La Montjoia ( 975 m. ) – Seguir una pista que puja cap a l’observatori . A uns 150 metres seguir a la dreta per un corriol que ens durà a una pista forestal.

0,920 08,220 Pista forestal ( 985 m. ) Es pren la pista a la dreta i continuar per aquesta fins la carretera que va de l’Estany a Vic.

 7,650 15,870 Carretera ( 860 m. ) S’arriba a la carretera que va de l’Estany a Vic. Seguir uns 100 metres per carretera (direcció a Vic) i es pren una pista a l’esquerra.

1,100 16,970 Cruïlla de l’Alboquers ( 720 m. )Es creua una pista i seguir recte fins a l’ermita de l’Alboquers.

1,300 18,270 L’Alboquers ( 760 m. )Passar a prop de la casa i l’ermita de l’Alboquers i trencar a l’esquerra seguint el GR 3. A 700 metres de l’Alboquers es troba la Caseta de l’Alboquers i després Can Molist. Seguir la pista fins a creuar una carretera. A l’altra costat de la carretera es troba una alzina.

4,300 22,570 L’alzina ( 805 m. ) Continuar pel camí que porta a una carretera. Travessar la carretera i continuar per una pista que indica cap a St. Bartomeu del Grau. Abans d’arribar a St. Bartomeu prendre un camí que surt a l’esquerra.

2,200 24,770 Carretera. Mas Sant Miquel ( 840 m. )S’arrriba a la carretera que ve de St. Bartomeu i segueix a l’esquerra direcció Perafita. A 100 metres d’iniciar la carretera es troba el Mas Sant Miquel. Continuar per la carretera.

4,500 29,270 Trencant Mas Hostalet ( 795 m. ) Deixar la carretera a la dreta direcció Mas l’Hostalet i Mas Vernera. Continuar la pista i trencar a l’esquerra per un camí entre camps de conreu. Sortir novament a la carretera i continuar a la dreta direcció Perafita.

3,280 32,550 Cruïlla Perafita ( 820 m. ) – 500 metres abans de la cruilla de Perafita ( Km. 22 de la carretera) i a la dreta hi ha una caseta on normalment es dina.
Cruïlla Perafita ( 820 m. ) – Continuar pel camí que duu a la carretera que va a St. Agustí de Lluçanès. Creuar la carretera i continuar per un camí que porta al mas Puigmajor. Vorejar el mas, passar pel costat d’unes granges i continuar per un camí paral∙lel a la carretera. Travessar un rocam on es perd una mica el camí i s’arriba al mas Caserio de Rocatoba.

 1,980 34,530 Caserio de Rocatoba ( 890 m. ) – Continuar per una pista i es deixa a mà dreta el mas Cal Pastor. Vista panoràmica del Pedraforca i Serra del Cadí. Abans d’arribar a un altre mas es trenca a la dreta per un corriol que s’inicia enmig d’unes alzines. Seguidament es troba la carretera i es creua. En un turó llunyà, a l’esquerra, es pot observar l’ermita de Lluçà. Seguir una pista ampla que porta al mas Vinyes Grosses. Vista panoràmica de l’ermita dels Munts. Continuar per la pista i sense deixar-la ens portarà al mas Coma Armada.

3,280 37,810 Coma Armada ( 810 m. )Continuar per la pista. Es troba una cruïlla i continuarem pel camí de la dreta que baixa fins a la riera de la Gavarresa, per després enfilar-se cap al mas Cerdanyons. Continuar per la pista. Després de passar pel mas La Vall, s’arriba al poble d’Alpens.


4,300 42,110 Alpens ( 865 m. ) El terme, el més septentrional del lluçanès, és punt d’unió entre les comarques d’Osona, el Berguedà i el Ripollès. S’hi troben les capçaleres de les rieres de Lluçanès, Gavarresa i de Sora. Pel Nord limita amb el Ripollès amb la serra que va del Puigcornador a Santa Margarida de Vinyoles. El nom sembla derivat de penna o penya, concretament de la roca de Pena, propera a la població. Als segles XVII i XVIII adqurí l’actual traçat de carrerons estrets amb cases de pedra de bonics portals i finestres amb llindes amb les dates d’edificació i els noms dels constructors. Davant la casa núm. 2 del carrer del Graell va morir, el 9 de juliol de 1873, el brigadier Josep Cabrinetty fill de la Ciutat de Mallorca, en un enfrontament entre les tropes governamentals que comandava i les carlines del general Savalls. Sembla que morí d’un tret al clatell disparat des del campanar; però, per la indisciplina que hi havia en les tropes republicanes, corregué la notícia que havia estat mort pels seus mateixos soldats. Els carlins guanyaren, així, l’anomenada batalla d’Alpens, i el pretendent Carles VII féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d’Alpens.

La descripció de la ruta l'he extret del llibre que va editar el GEMI l'any 2000 per commemorar els 25 anys de la Travessa. Actualment us la podeu descarregar en format PDF a El Gemi .

La setmana vinent parlarem de la segona etapa d'aquesta Moià-França. 

dissabte, 21 d’octubre de 2017

ELS PRIMERS 30 CIMS DE LA BROLLA





                                              El Canigó

Des de que vam començar el blog hem fet centenars de quilòmetres repartits entre les 75 excursions que us he anat presentant. Moltes vegades he caminat arran d'un torrent o una riera buscant una font amagada, però d'altres hem pujat dalt de les muntanyes per guaitar millor allò que hi havia sota els nostres peus.

A vegades hem pujat turons molt modestos, com el Turó de Montgat, en altres casos ens ha costat més baixar que pujar, com és el cas del Turó de les Onze Hores. A Sant Mateu hem pujat per tres itineraris diferents i de moment el sostre el tenim en el Canigó amb els seus 2.784 metres.

Per tant, avui us recordem a quines entrades podeu trobar les primeres 30 ascensions de La Brolla.

1. Sant Mateu (499 metres) Premià de Dalt. El mes de maig de 2008 a 3a Passejada pels voltants de Vallromanes, a Camins de Vallromanes XXI. La Trinxacames 2014. L'itinerari llarg i a Camins de Vallromanes XXIII. Trinxacames 2015. L'itinerari llarg.

2. Turó de Sant Miquel (426 metres) Vallromanes.  El mes de juny de 2009 a Els dominis del Castell de Sant Miquel i el mes de març de 2013 a Camins de Vallromanes V-2. Els dominis del Castell de Sant Miquel. 

3. Puigcastellar (303 metres) Santa Coloma de Gramenet.  El mes de novembre de 2009 a Del Torrent de les Bruixes a la Font de l'Alzina. 

4. Turó de Burriac (388 metres) Argentona. El mes de setembre de 2011 a GR-83. Etapa Zero. (Mollet - Mataró) i el mes de desembre de 2016 a Del Torrent de la Cua Llarga a Burriac. 

5. Turó Onofre Arnau (131 metres) Mataró.  El mes d'octubre de 2011 a GR-83 Etapa 1 (Mataró -Collsacreu)

6. Turó de Galzeran (484 metres) Santa María de Martorelles. El mes de febrer de 2012 a Fent Cim VI; Del Kalet a la línea 9.

7. Canigó (2784 metres) Clarà Rosselló). El mes de juliol de 2012 a GR-83 10a Etapa. Marialles-Refugi Cortalets. Mossèn Cinto Verdaguer. Del Canigó a la Cisa.

8. Turó d'en Roina (160 metres) Montornès del Vallès. El mes de novembre de 2012 a Caminant entre el Tenes i el Mogent.

9. Turó del Roquer (199 metres) Montornès del Vallès. El mes de novembre de 2012 a Caminant entre el Tenes i el Mogent.

10. Turó de les Tres Creus (201 metres) Montmeló. El mes de novembre de 2012 a Caminant entre el Tenes i el Mogent.

11. Tagamanent (1056 metres) Tagamanent. El mes de maig de 2013 a Montseny V. La Travessa del Montseny.

12. Matagalls (1697 metres) El Brull. El mes de maig de 2013 a Montseny V. La Travessa del Montseny.

13. Les Agudes. (1706 metres) Arbúcies. El mes de maig de 2013 a Montseny V. La Travessa del Montseny.

14. Turó de l'Home (1706 metres) Fogars de Montclús. El mes de maig de 2013 a Montseny V. La Travessa del Montseny. 

15. Sant Miquel de Barretons (1300 metres) Viladrau. El mes d'octubre de 2014 a Montseny X. Viladrau -Sant Miquel de Barretons.

16.. El Pedró (230 metres) Vallromanes. El mes de febrer de 2014 a Camins de Vallromanes XVIII. Vallromanes Camina per la Marató 2013. Litinerari.

17. Turó de Céllecs (534 metres) Òrrius. El mes de juny de 2014 a Vallmar 2014.

18. Turó de Roques Blanques (587 metres) Matadepera. El mes d'agost de 2014 a La Plana Vallesana VII. Camins de Vallromanes XIX. Vallromanes-Montserrat. Segon Tram. Molí de l'Amat (Sabadell) - Estació de Vacarisses.

19. La Trona (806 metres) Sant Martí de Centelles. El mes de desembre de 2014 a La Plana Vallesana XI. De Sant Martí de Centelles a La Garriga.

20. Turó de Magarola (403 metres) Barcelona. El mes de març de 2015 a Santa Perpètua - Tibidabo.

21. Tibidabo (512 metres) Barcelona. El mes de març de 2015 a Santa Perpètua - Tibidabo.

22. Turó de Mongat (40 metres). Montgat. El mes de març de 2015 a El Turó del Mongat.

23. Sant Jeroni (1236 metres). Marganell.   El mes de juliol de 2015 a Monestir de Montserrat - Sant Jeroni. 

24 Turó de Montagut (218 metres) Malgrat de Mar.  El mes de novembre de 2015 a Montnegre-Corredor IX. Torres de guaita i miradors a l'Alt Maresme.

25. Turó de les Onze Hores (666 metres) Riells del Fai. El mes de setembre de 2016 a Cingles de Bertí IX. Ascensió al Turó de les Onze hores.
    
26. Turó de Cirers (427 metres) Cabrils. El mes de desembre de 2016 a  Del Torrent de la Cua Llarga a Burriac.

27. Cim del Puiggraciós (808 metres) Ametlla del Vallès. El mes de febrer de 2017 a Cingles de Bertí XII. Caminant pels Sots Ferèstecs.

28. Turó de les Maleses (420 metres) Montcada i Reixac. El mes de juny de 2017 a Caminant pel voltant de la Font dels Castanyers.

29. Turó de la Coscollada (463 metres) Badalona. El mes de juny de 2017 a Caminant pel voltant de la Font dels Castanyers.

30. Turó del Roc de la Guàrdia (891 metres) Hostalets de Balenyà. El mes d'octubre de 2017 a Moianès X. Caminant per les terres altes del Congost.

Properament arribarem a França caminant.

dimecres, 11 d’octubre de 2017

MOIANÈS X. CAMINANT PER LES TERRES ALTES DEL CONGOST.


                            Font del Regàs

El motiu principal d'aquesta sortida, era acostar-nos fins el naixement del Riu Congost, però quan preparava l’excursió vaig anar afegint al·licients per tal que quedés un itinerari rodó. Sant Cugat de Gavadons, la Font del Regàs i el Turó del Roc de la Guàrdia són indrets que li donen sentit a aquesta caminada, però m’ha mancat afegir l’ascensió fins el Grony de l’Oller, el sostre comarcal del Moianès. La pujada al Grony de l’Oller és senzilla, però la manca de camí i els filats que hem de creuar fins arribar al capdamunt i la baixada pel ben mig de camps sense una traça clara fa que hagi desistit d’incloure aquest tram en aquesta ruta.

Tant de bo, algun dia us pugui presentar la pujada i baixada al Grony de l’Oller per un camí fressat.
Finalment, la ruta té una llargada d’uns 13 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 600 metres. Cal portar aigua, doncs no trobarem cap punt d’aigua i sobretot evitar les hores centrals dels mesos calorosos de l’any.

Per últim esmentar, que aquest itinerari enllaça a la Font de Terme de Collsuspina  amb l’itinerari “Arribar-nos a Collsuspina des de Les Coves del Toll” publicat en aquest blog l’agost de 2017.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de la font de la creu del terme de Collsuspina. Ens dirigim a l’esquerra cap a la carretera N-141 (Moià-Vic).

0,200Qm. 0,200Qm. Carretera N-141. Creuem i continuem recte cap a Les Casetes seguint la pista cimentada cap a Sant Cugat de Gavadons.

2,800Qm. 3,000Qm. El Bellver. El camí passa per la porta de la masia. Per tant, passarem tranquils respectant l’activitat agrària.

0,100Qm.3,100Qm. Tornem a sortir a la pista cimentada i davant nostre ja veiem Sant Cugat de Gavadons.

0,250Qm. 3,350Qm. Sant Cugat de Gavadons. És una església romànica del segle XII que fou l’origen del terme de Collsuspina. És una església de mitjanes dimensions que s'aixeca en una elevació prop del turó de Puig Estels. Es conserva un campanar d'espadanya i en la part posterior d'aquest una finestra amb arc de ferradura. L’1 de maig s’hi fa un Aplec.
A tocar de l’esglèsia hi ha tres elements dignes de ser ressenyats.

Un d'ells és el padró, una gran llosa arrodonida, amb diversos forats. És probable que el central servís per aguantar la creu i el més gran per contenir els objectes litúrgics que es feien servir per fer les benediccions. Hi ha gravades les lletres dels punts cardinals però estan mal orientades degut a la mala ubicació feta en la darrera restauració.

Un altre element interessant és la llosa sepulcral que ara fa de banc, al costat de la porta. Té el relleu d'un escut que sembla correspondre a la família Miravalls. Podria ser del segle XIV o XV.

El darrer element a destacar és la creu que hi ha al mur del cementiri. És una creu amb els braços en forma de sageta, que podria ser del segle XVIII o començament del XIX.
   A la part posterior de l’esglèsia hi ha un mirador molt xulo de la Plana de Vic, el Cadí, el Cabrerès, el Puigmal, les Guilleries, el Montseny... Continuem per un corriol que surt a la dreta a pocs metres d’aquest mirador.

0,250Qm. 3,600Qm. Girem a la dreta i anem a buscar una pista que segueix cap a llevant el   PR-43.

0,400Qm. 4,000Qm. El Regàs. Seguim un camí que trobem a la dreta que ens durà fins la font.

0,150Qm. 4,150Qm. Font del Regàs. Naixement del riu Congost. A mitjans d’agost trobem un petit bassal amb el tub de la font al mateix nivell que l’aigua. El frontal és molt senzill, fet de pedra. L’aigua s’escola per sota uns metres, més avall fa una mica de torrent. L’entorn és força solell i molt modest per ser el naixement d’un riu de més de quaranta quilòmetres que sortint del Moianès, creua tota la comarca del Vallès Oriental fins a Montmeló, quan la seva confluència amb el Mogent formant el Besòs. Ara desfem els últims metres fins la pista.

0,150Qm. 4,300Qm. Pista. Continuem a la dreta. Obviem els camins que ens menen a banda i seguim les marques del PR-43 per la pista principal.

2,600Qm. 6,900Qm. Cruïlla de carreteres. BV-5031 i la N-141C. AMB MOLT DE COMPTE. Creuem a l’altra banda i continuem pel PR-43 cap al Torrent dels Güells.

0,100Qm. 7,000Qm. Girem a la dreta per una pista que ens creua.

0,175Qm. 7,175Qm. Deixem a la dreta el PR-43 que baixa cap a Tona i nosaltres continuem recte. (A mitjans d’agost de 2017 les marques verticals de la cruïlla de la Font dels Güells estan equivocades)
En aquest tram del camí trepitgem llosses de pedra.

0,410Qm. 7,585Qm. Cruïlla. Continuem recte, obviant el camí marxa a la dreta. Sempre seguim per la pista principal seguint les marques grogues.

0,875Qm. 8,460Qm. Bifurcació. Nosaltres continuem pel camí de la dreta, malgrat que els dos camins segurament porten al mateix lloc.

0,350Qm. 8,810Qm. Cruïlla. Continuem pel camí de l’esquerra que en un principi baixa, però de seguida torna a enfilar cap amunt.

0,200Qm. 9,010Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte pel camí que marxa direcció sud. Obviem els camins que menen a banda i banda i nosaltres sempre amunt.

0,450Qm. 9,460Qm. Collet del Roc de la Guàrdia. El nostre camí continua a la dreta cap a la Collada de Collsuspina, però abans de seguir val la pena girar a l’esquerra i pujar fins el turó del Roc de la Guàrdia.

0,300Qm. 9,760Qm. Turó del Roc de la Guàrdia. (891 metres). La muntanya emblemàtica dels Hostalets de Balenyà. El turó té dos miradors, un encarat al Montseny i cent metres més enllà un encarat als Pirineus on hi ha una taula amb la rosa dels vents i el perfil de les muntanyes que veiem des d’aquí, el Pedraforca, la Tossa Plana d’Alp, el Puigmal, el Bastiments, el Puigsacalm, el Canigó... Ara desfem el camí fins el collet del Roc de la Guàrdia.

0,400Qm. 10,160Qm. Collet del Roc de la Guàrdia. Ara si que continuem cap a la Collada de Collsuspina.  

0,500Qm. 10,660Qm. Continuem a l’esquerra per un camí que va paral.lel a la carretera  N-141C direcció Collsuspina.

0,150Qm. 10,810Qm. Cruïlla. Continuem recte obviant els camins que ens menen a banda i banda.

0,080Qm. 10,890Qm. Pista que ens creua. La seguim a l’esquerra en sentit ascendent.

0,400Qm. 11,290Qm. Deixem la pista i continuem a la dreta per un camí carreter.

0,040Qm. 11,330Qm. Girem a la dreta per un corriol que planeja.

0,500Qm. 11,830Qm. Can Jordà. Continuem a l’esquerra per una pista.

0,300Qm. 12,130Qm. Deixem la pista i continuem per un camí carreter que trobem a la dreta.

0,200Qm. 12,330Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta.

0,100Qm. 12,430Qm. Els Tres Roures. Centenaris. Considerats arbres monumentals. Continuem per la pista cap a Collsuspina.

0,300Qm. 12,730Qm. Arribem al bosc de Casanoves, obviem el camí de la Deveseta i nosaltres continuem pel Camí Ral que trobem a l’esquerra quaranta metres més avall.

Camí Ral. Aquest és un tram del camí Ral que unia l'antiga via romana d'Hostalets de Balenyà a Torrellebreta i Vic , amb l'important camí ral de Manresa a Vic, per Moià i Collsuspina. Cal fer esment que des de mitjans del segle XVI i fins ben entrat el segle XIX, un tram del camí dividia les parròquies de Sant Cugat de Gavadons i de Balenyà, tal com ho indica la creu de terme que encapçala la font del poble.

Aquest camí ral de Manresa a Vic va estar vigent fins el 1853 en que es construí la carretera de Manresa a Vic, que va permetre la circulació de carruatges, ja que aquest camí ral no era un camí carreter en tot el seu recorregut.

Per norma general, i aquest també, un camí ral té uns 3 metres d'amplada (mesures que permetien el pas d'un carro) i es protegit, quan cal, amb murs de contenció, fets en pedra seca a una banda i empedrat que aplanen el ferm del camí per l'altra. Al costat del camí, es conserven algunes fites de pedra.  

0,600Qm. 13,330Qm. Collsuspina. Font de la Creu del Terme. Inici i final de la sortida d’avui.

Properament, parlarem d’un altra habitant de la serralada litoral, la figuera de moro.


dijous, 5 d’octubre de 2017

TERRITORI CARTOIXÀ






Demà és Sant Bru la “Festa Major” de la Cartoixa de Montalegre i en aquest recorregut de poc més de 8 quilòmetres trepitjarem tots els seus dominis.

Veureu que durant tot el recorregut trobarem noms d’ indrets que fan referència al món cartoixà, la font de l’Hort dels Monjos, la font de les Monges, la font de Sant Bru, el Camí dels Frares, la Conreria, el carrer Montalegre...

En aquesta excursió combinarem camins fressats, corriols poc trepitjats, pistes, carrers i excepte la pujada de la Conreria des de la Font de l’Alba, trobarem poques pujades.
A l’alçada del Cementiri del Còlera ( en el punt quilòmetric 1,325) aquesta ruta enllaça amb l’excursió Del Kalet a la Línea 9 que us vam presentar el febrer del 2012.

Per arribar a l’inici de l’itinerari  podem acostar-nos en cotxe o bé arribar amb el bus número 29 de l’empresa Tusgsal que podrem agafar davant l’estació de tren de rodalies de Mongat.

0,000Qm. 0,000Qm. Iniciem l’excursió d’avui a l’Àrea d’Esplai de la Font de l’Alba a Tiana. El camí per accedir-hi a aquesta àrea d’esplai el trobem entre el gimnàs Duet Sports i les piscines Municipals.

0.075Qm. 0,075Qm. Àrea d’Esplai de la Font de l’Alba. Hi ha taules a banda i banda del camí. Obviem el camí que s’enfila a la dreta i continuem recte pel camí que va planejant.

0,175Qm. 0,250Qm. Font de l’Alba. La mina queda dins del marge de la muntanya, amb un registre de ferro pintat de color verd. La font consta de dos murs de llambordes, al mig dels quals una gran pica plana rep l'aigua que goteja de la mina. En aquest entorn hi ha sis bancs de fusta per seure. A principis de setembre de 2017 i malgrat que aquesta darrera setmana ha plogut la font és ben eixuta. Ara continuem pel camí que marxa per darrera la font i s’enfila cap a La Conreria.

0,200Qm. 0,450Qm. Camí que ens creua. Continuem amunt a l’esquerra. En aquest moment, estem seguint les marques del SL-145.

0,300Qm. 0,750Qm. Obviem un corriol que ens arriba per la dreta. Continuem amunt i seguim pujant per un camí que surt al costat de la carretera B-500 (Mollet-Badalona). Tanmateix, no és perillós perquè en aquest punt hi ha una empara que ens separa de l’asfalt.

0,080Qm. 0,830Qm. Desemboquem en una pista més ample i continuem amunt seguint les marques del SL-145.

0,125Qm. 0.955Qm. Obviem el camí que marxa a la dreta i nosaltres continuem a l’esquerra passant a tocar d’una torre elèctrica.

0,370Qm. 1,325Qm. Cementiri del Còlera de Tiana  L’any 1870 una forta epidemia de tifus va infectar la Barceloneta. Per la seva situació geogràfica, les autoritats sanitàries van pensar allotjar els pacients als edificis de La Conreria.
Entre el 19 de setembre i el 5 de desembre van morir 58 persones.
Davant la por al contagi, per la població de Tiana, que podia comportar el trasllat dels difunts al cementiri del poble, es decidí habilitar aquest terreny com a cementiri.
Ara continuem pel camí que passa pel costat de la torre elèctrica i ens enfilem amunt per darrera, seguint les marques del SL-145.

0,125Qm. 1,450Qm. Pista cimentada que ens creua. Continuem a l’esquerra.

0,080Qm. 1,530Qm. MOLT DE COMPTE!!! Creuem la carretera B-500 (Mollet-Badalona) i continuem a la dreta pel Camí de l’Illa.

0,250Qm. 1,780Qm. Continuem pel Camí dels Frares.

0,100Qm. 1,880Qm. A l’alçada del número 6 tombem a la dreta, tot baixant paral.lels al mur d’aquesta finca. Pràcticament no hi ha camí, però com només són 200 metres fins arribar a la Font de l'Hort dels Monjos, l'accès no és gaire complicat. Quan ja ens acostem a la font veurem una bassa que ens indica que ja hi som. Nomès ens caldrà vorejar la bassa i a l’altra banda, trobarem la font.

0,200Qm. 2,080Qm. Font de l’Hort dels Monjos.  Es tracta d'una mina excavada a la muntanya, amb les parets bastides amb pedra i coberta amb una volta de maons. Tot el conjunt està envoltat d'una exuberant vegetació, amb alzines, bardisses, heures, plataners i acàcies. A l'entrada de la mateixa mina, a mà esquerra, queda la font, amb un tub de ferro galvanitzat que recull l'aigua i l'aboca a una pica rectangular d'obra que descansa directament a terra. Després l'aigua va a una bassa circular que hi ha davant de la font, d'uns cinc metres de diàmetre per metre i mig d'alçada i protegida per un filat. A principis de setembre de 2017, la font degota.  Com a curiositat, esmentar que aquesta font fou redescoberta aquest segle XXI per en Francesc Xavier Aranda i Martínez, Randy.
Ara desfem els últims 200 metres fins el Camí dels Frares i continuem a la dreta.

0,200Qm. 2,480Qm. Arribem a un planell que fa una placeta. Ara el sender puja de cara a llevant, mica a mica el corriol es fa més estret i anem trobant tota mena d'obstacles; branques caigudes, bardisses, lianes... Malgrat tot, no és difícil anar avançant, seguint sempre la traça més evident. És evident que en aquest Camí dels Frares li cal un rentat de cara, tanmateix ben condicionat, aquest corriol val molt la pena.

0,300Qm. 2,780Qm. Arribem a un vial asfaltat. Pel voral continuem a la dreta.

0,050Qm. 2,830Qm. Trobem un edifici en runes i unes escales que baixen, ja som a la Font de Les Monges.

Font de les Monges.  La font queda sota el camí, endarrerida respecte el mur de contenció, de pedra i maons, per una arcada de carpanell sustentada per dos pilastres de base cilíndrica rematats amb els seus capitells ben treballats. Tant el frontal com les parets laterals son de pedra escantonada i allargada, disposades més aviat en vertical. El conjunt queda ensorrat tres pams respecte el sòl de l'esplanada i s'hi accedeix per dos esglaons de forma semicircular. Al capdamunt del frontal hi ha una fornícula, buida ara, però que anys enrere allotjava una imatge de Sant Bru, patró de l'ordre dels frares de la cartoixa de Montalegre, que va desaparèixer durant la Guerra Civil. Fa anys que no raja, només algunes vegades hi trobarem una mica d'humitat al voltant del forat on hi havia el broc. A l'entorn immediat encara es poden observar alguns bancs de pedra i rajoles i una taula rodona al mig de l'esplanada.

Al costat de la font queden les restes d'un edifici d'estil modernista que havia estat un restaurant i que ara està totalment en runes i amb perill que algú prengui mal. En altres temps el lloc havia estat molt concorregut. Durant el primer terç del segle passat, aquest indret va viure una època daurada, doncs a l'esplanada s'hi duien a terme importants aplecs de sardanes. Després va viure uns anys d'abandonament, fins que el 1939, el propietari va restaurar la font i l'edifici adossat i va tornar a ser visitada. Als anys cinquanta va reviure una altra època gloriosa, principalment amb la celebració d'aplecs sardanistes de Badalona. Més endavant, l'afluència de públic va minvar tant que el restaurant va tancar portes i va començar la degradació de la font i del seu entorn. En els anys vuitanta va haver-hi un nou intent de salvar la font , a càrrec de l'Associació de Propietaris i Veïns de la Conreria, que hi celebraven diverses activitats dins els actes de la Festa Major de la Conreria.
Sembla ser que el nom li ve donat perquè era molt freqüentada per les monges del convent de Montalegre, a Tiana, les quals anaven a passejar per aquests rodals.
Pugem les escales i tornem al Camí dels Castanyers i continuem a l’esquerra pel vial asfaltat.

0,225Qm. 3,055Qm. Seminari de la Conreria, actualment Alberg de la Fundació Pere Tarrés. Continuem a la dreta pel camí del Seminari seguint les marques del GR-92.

0,125Qm. 3,180Qm. Obviem un camí que marxa a l’esquerra. Nosaltres continuem recte.

0,025Qm. 3,205Qm. Abandonem aquesta pista i ens enfilem per un camí que trobem a l’esquerra.

0,100Qm. 3,305Qm. Camí que ens creua. Continuem a la dreta i 10 metres més endavant, abandonem el GR-92 i seguim pel camí de l’esquerra.

0,110Qm. 3,415Qm. Continuem per un corriol molt desdibuixat que trobem a la dreta. En un principi el camí no està gaire net, però no és complicat de passar-hi.

0,250Qm. 3,665Qm. Per sobre ens creua una línia elèctrica. En aquest moment fem un gir de gairebé 360 graus i continuem per un corriol que  trobem tres metres per sota del camí pel quan anàvem fins ara.

0,290Qm. 3,955Qm. Pista que ens creua. Continuem avall a l’esquerra.

0,070Qm. 4,025Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta.

0,435Qm. 4,460Qm. Cartoixa de Montalegre. És un monestir de l’ordre de Sant Bru. L’origen del qual el situem al voltant del 1416. La Cartoixa és un conjunt d’edificis religiosos dividit en tres sectors, el primer està habitat per conversos, amb porteria, fusteria i altres dependències. El segon té dependències comunes, com l'església, bastida el 1415-63, gòtica, amb un portal afegit el 1625, el menjador, la sala capitular i les capelles entorn un petit claustre. El tercer sector és el destinat a la vida eremítica, està format per dos grans claustres amb 30 cel·les al voltant.
L'església és un edifici religiós format per una sola nau alta i esvelta, de 35,40 m de llarg per 8,4 m d'amplada. No presenta capelles laterals, com mana la norma dels cartoixans. La nau està coberta amb tres voltes de creueria ogivals i el presbiteri amb una volta d'arestes que conflueixen en una clau, Dos fragments de mur i una reixa separen el cor dels cartoixans i el dels aliens a l'orde. A l'esquerra de l'absis hi ha la sagristia i, al fos del presbiteri s'obre el Sagrari. La porta principal del temple és d'estil gòtic, molt ben treballada, amb arquivoltes molt fines i dos pinacles adossats al mur que la flanquegen.

La cartoixa consta de tres claustres, el més antic és el més petit i es comunica directament a l'església, és quadrat, de 17,5 m de costat, amb sis arquets a cadascun d'ells, suportats per columnes cilíndriques, amb basa i capitell octogonals, sense escultura. Els arcs estan agrupats de tres en tres sota un arc exterior. Les voltes són ogivals amb arestes vives. El claustre central mesura 53,7 m de costat i l'últim fa 53,7 m x 46,5 m. Ambdós presenten columnes i voltes similars a l'anterior. Estan envoltats de cel·les individuals, que encara que molt senzilles presenten una petita sala amb xemeneies, una alcova, menjador, lavabo i jardí. Es combina la pedra dels elements arquitectònics amb el maó dels murs. Entre els dos claustres hi ha una torre de defensa medieval, restaurada, procedent de la primitiva construcció.
Trobareu més informació a la pàgina web de  La Cartoixa de Montalegre
Ara continuem per la pista cimentada entre xipresos.

0,330Qm. 4,790Qm. Deixem aquesta pista cimentada i continuem a la dreta per un corriol que marxa per davant de la casa del llec de la Cartoixa. Continuem pel camí principal, obviant els corriols que marxen cap a l’esquerra.

0,310Qm. 5,100Qm. Seguim per un corriol que trobem a l’esquerra. Actualment, una fita ens ho indica.

0,020Qm. 5,120Qm. Aquest corriol fa un revolt a la dreta.

0,070Qm. 5,190Qm. Font de Sant Bru o dels Ocellets. Situada dins el curs de la riera de Montalegre, la font no té broc, l'aigua regalima per la roca i forma un bassal arran de terra, per desguassar mica en mica a la riera. El rètol indicador està fet amb una planxa de ferro amb forats que perfilen el nom de la font. Aquest rètol a l’igual que molts d’altres que trobem a les fonts de Badalona, Santa Coloma, Sant Fost i Santa María de Martorelles, els feien un parell d’excursionistes badalonins, una vegada havien arranjat les deus d’aigua i els entorns de les fonts. Aquestes restauracions bàsicament es van fer entre finals dels 80 i la dècada dels 90. 
Ara desfem els últims 90 metres fins el corriol principal i continuem avall obviant els camins que ens menen a banda i banda.

0,170Qm. 5,360Qm. El corriol desemboca en una pista cimentada al costat d’una casa. Continuem avall. En aquest tram, tornem a enllaçar amb les marques del SL-145.

0,100Qm. 5,460Qm. La pista cimentada es converteix en pista de terra i anem paral.lels a la riera de Montalegre.

0,200Qm. 5,660Qm. Creuem un barri i seguim per una pista en sentit lleugerament ascendent.

0,265Qm. 5,925Qm. Carretera (B-500) Mollet-Badalona. AMB MOLT DE COMPTE!!!. Girem a l’esquerra direcció Mollet. Vigileu doncs, hem d’anar 120 metres per la carretera.

0,120Qm. 6,045Qm. Seguim per un corriol que trobem a mà dreta. Actualment, és molt visible, doncs en aquest punt, hi ha un senyal de prohibit el pas de vehicles i un cadenat.

0,270Qm. 6,315Qm. Enllacem amb el carrer Itaca.

0,100Qm. 6,415Qm.  Abandonem el SL-145 i a l’altra banda de la rotonda, continuem pel carrer Montalegre que surt davant nostre i va davallant.

0,250Qm. 6,665Qm. Quan arribem a la Plaça de Sant Bru. Enllacem amb el carrer Sant Jaume.

0,170Qm. 6,835Qm.   Avinguda d’Isaac Albéniz. Creuem a l’altra banda i continuem a la dreta.

0,050Qm. 6,885Qm. Font de la Plaça Isaac Albéniz. En aquesta petita plaça interior hi trobem una senzilla font amb polsador que actualment no raja. El frontal està fet de rajola petita i per sobre hi ha la típica rajola catalana amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat entre d’altres. Al voltant d’aquesta plaça, trobem tota mena d’ornaments fets amb testos, amb imatges religioses, amb flors, amb petxines, amb pedres...
Isaac Albéniz va residir aquí a Tiana una temporada i tanmateix, en aquesta plaça també hi trobem una placa commemorativa del seu centenari.
Ara continuem a l’esquerra fins el Passeig de Moragas.

0,020Qm. 6,905Qm. Passeig de Moragas. Continuem a l’esquerra tot baixant unes escales.

0,030Qm. 6,935Qm. Carrer del Centre. Continuem a l’esquerra.

0,060Qm. 6,995Qm. Carrer Lola Anglada. Continuem endavant.

0,065Qm. 7,060Qm. Font del Davant de la Sala Giral. La font queda dins una petita gruta de pedra de tipus volcànica, sota el carrer i coberta d'heures. Dins hi trobem l'aixeta collada al frontal, de llautó i de polsador, per on raja aigua provinent de la xarxa municipal que cau en un bassal semicircular a mitja alçada, tant ample com la cavitat. El nom li ve de l'antiga Sala Giral que hi havia on ara està el restaurant l’Avi Mingo

A finals del segle XIX, algunes cases de Tiana tenien aigua de pou o de mina, però eren moltes les que no disposaven de subministrament d'aigua i l'havien d'anar a buscar a una font. Després de la construcció del nou Ajuntament a la plaça de la Vila l'any 1896, se'l va dotar de subministrament d'aigua procedent de la mina de Pau Regordosa, de manera que els veïns de la plaça de la Vila i dels carrers propers entraven a l'Ajuntament amb les seves galledes per proveir-se d'aigua. Per tal d'evitar la inconveniència que a totes hores els veïns tinguessin accés a l'Ajuntament, l'any 1910 es van instal·lar dues fonts per cobrir les necessitats dels veïns de les rodalies; una, ja desapareguda, al centre de la plaça de la Vila i l'altra aquesta, davant de l'antiga Sala Giral.
Ara continuem recte pel carrer de Sant Cebrià.

0,120Qm. 7,180Qm. Pugem a l’església per unes escales que ens queden a l’esquerra.

0,060Qm. 7,240Qm. Església de Sant Cebrià de Tiana. Edifici religiós de finals del segle XIX d’ una sola nau acabada en un absis semicircular amb capelles laterals que es comuniquen per un passadís i cobert per una volta escarsera suportada per arcs diafragmàtics. Exteriorment reflexa fidelment l'estructura interior. Destaca la composició de la façana, de tipus historicista, amb elements neogòtics com els pinacles, els arcs ogivals de les obertures, la traceria, etc., i amb elements romànics com les arquivoltes de mig punt de la portada principal i els arquets cecs que envolten tot l'edifici. És també important remarcar l'ús de la pedra i el maó vist en tota la construcció.
Ara continuem a la dreta pel carrer Bisbe Català.

0,075Qm. 7,315Qm. Font d’en Nolis. La font queda endarrerida respecte la façana per una fornícula en forma de volta de canó. A la part de dalt del frontal hi ha una mena de creu feta amb pedretes de riu i a sota l'aixeta de llautó suportada per un passamà de ferro per on brolla l'aigua que cau en una pica d'obra que descansa en un pedestal a dos pams del terra. Al capdamunt de la font hi trobem una creu i sota seu un mosaic de rajoles malauradament esmicolat. Uns 10 metres a la dreta podem escoltar el soroll de l'aigua darrere una antiga porteta de fusta.
Continuem pel carrer Edith Llaurador, passant pel costat del Casino de Tiana. En aquest tram tornem a enllaçar amb el SL-145.

0,430Qm. 7,745Qm. Obviem el carrer que baixa cap a l’ermita de l’Alegria i nosaltres continuem recte cap a la zona esportiva pels pas de vianants paral.lel a la carretera.

0,520Qm. 8,265Qm. Camí d’accés a la Font de l’Alba. Inici i final de la sortida d’avui.

Algunes de les definicions de les fonts les he extret de la web Encos

La setmana vinent caminarem pels voltants de Collsuspina.