MOIANÈS XII. RUTA MÀRIUS TORRES.

                                  El Sanatori de Puig d'Olena

Divendres vinent, 29 de desembre es commemoraran 75 anys de la mort de Màrius Torres en el Sanatori de Puig d'Olena. El poeta lleidatà va viure els darrers set anys en el sanatori i des d'allà va escriure gran part de la seva obra.

En Màrius Torres està enterrat en el cementiri de Sant Quirze Safaja i en aquest sentit aquest poble del Moianès, el proper divendres vol homenatjar-lo inaugurant una escultura en el cementiri i també s'aprofitarà per presentar els treballs realitzats a l'escola al voltant de la seva figura i la seva obra.

Des d'aquest blog, també vull recordar-lo i és per aquest motiu que avui us presento aquesta ruta Màrius Torres, editada i fitada per l'Ajuntament de Sant Quirze. En termes generals, la ruta està força ben marcada, nomès hi ha un parany que s'hauria de revisar i remarcar en el riu Tenes a l'alçada del Collell.

Aquesta ruta de 9 o 10 quilòmetres, doncs avui us plantejo dues opcions d'acabament, té un desnivell positiu d'uns 270 metres. Pot fer-se durant qualsevol època de l'any i nomès cal evitar els dies de fortes pluges on ens pot sorprendre una avinguda d'aigua quan caminem arran del Tenes.

També esmentar que aquesta excursió enllaça amb la ruta "Caminant per l'extrem occidental dels Cingles de Bertí" a l'alçada del CAP de Sant Quirze Safaja (Qm. 9,435) publicada en aquest blog l'agost de 2016.

Cal portar aigua doncs no trobarem cap font o punt d'aigua durant el recorregut.

L'ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Iniciem l’excursió just davant del CAP de Sant Quirze Safaja, sota l’Ajuntament i caminem paral.lels a la carretera, direcció Centelles.

0,450Qm. 0,450Qm. Escola de Sant Quirze de Safaja. Baixem a la dreta, deixant el pati de l’escola a la dreta.

0,080Qm. 0,530Qm. Girem a l’esquerra i continuem paral.lels al riu Tenes. En aquest tram, obviem els camins que ens menen a banda i banda i nosaltres continuem rectes paral.lels al riu.

0,500Qm. 1,030Qm. Arribem a una passera feta amb pilones que creua el Tenes. A mitjans d’octubre del 2017, el riu baixa ben sec. Abans de passar per sobre les pilones, trobem a la nostra esquerra un corriol no gaire fressat que s’enfila fins la carretera. (Des de l’inici de l’excursió, anem seguint les marques de l’itinerari Màrius Torres, tanmateix en aquest punt manca una fita que ens indiqui que hem de pujar cap a la carretera).

0,200Qm. 1,230Qm. Carretera BV-1341 a l’alçada del Collell. AMB MOLT DE COMPTE! Creuem la carretera i pujem per la pista cimentada que tenim davant nostre. Uns metres més enllà, es converteix en una pista de terra. (En aquest tram, enllacem amb la Matagalls-Montserrat, tanmateix, nosaltres anem direcció Matagalls i Puig d'Olena).

0,350Qm. 1,580Qm. Cruïlla. Continuem recte per la pista principal i seguim les marques vermelles i verdes de la Matagalls – Montserrat.

0,950Qm. 2,530Qm. La Rovireta. En aquest punt deixem la pista i les marques de la Matagalls- Montserrat i baixem a la dreta per passar  pel mig de la finca.  Continuem per un camí que hi ha entre un cedre i la paret sud de la casa. Setanta cinc metres més endavant el camí marxa cap a l’esquerra i és molt més fressat i clar.

0,650Qm. 3,255Qm. Sanatori de Puig d’Olena. Construit el 1933, en Màrius Torres hi va passar els darrers anys de la seva vida, per tractar-se una tuberculosi. A l’habitació on va expirar el 29 de desembre de 1942, sobre el moble que li servia d’escriptori, avui encara es pot llegir el poema “L’àngel del vespre”.

Actualment, Puig d’Olena, és un CRAE (Centre Residencial d’Acció Educativa) on s’acull a nens i joves fins els 18 anys mancats d’una família que els pugui cuidar i educar.

Ara seguim per un corriol que trobem a l’esquerra, just al davant  de la paret nord del sanatori de Puig d’Olena. Quan comencem a caminar per aquest corriol, deixem a l’esquerra una nau d’obra vista.

0,500Qm. 3,755Qm. Ens creua una pista. Continuem a la dreta per pujar cap al cim del Puig d’Olena.

0,330Qm. 4,085Qm. Puig d’Olena. (820 metres). Com a curiositat, indicar la quantitat de petites pedres blanques que hi ha en el marge del camí que puja al cim. Si algú sap el perquè d’aquest fet, us agrairia que em fèssiu un comentari explicant el motiu. Potser hi té a veure la imatge que hi ha dins la capelleta que trobem al cim.

A llevant tenim bones vistes del Montseny.

Ara desfem els últims 330 metres fins la darrera cruïlla.

0,330Qm. 4,415Qm. Continuem recte.

0,200Qm. 4,615Qm. Carretera d’accés al Sanatori de Puig d’Olena. Continuem per un camí que trobem tot just, sota el camí pel qual veníem ara i que marxa a l’esquerra cap al torrent de la Collada.

0,900Qm. 5,515Qm. Cruïlla. Continuem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,300Qm. 5,815Qm. Seguim per un corriol que trobem a l’esquerra.

0,225Qm. 6,040Qm. Obviem un corriol que ens creua i nosaltres continuem recte.

0,775Qm. 6,815Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra en sentit descendent.

0,500Qm. 7,315Qm. Trobem a l’esquerra el camí d’accés al mirador de l’Estret. Si ens volem acostar al Mirador haurem de caminar 350 metres des d’on gaudirem d’unes molt bones vistes del Sanatori del Puig d’Olena. Una vegada retornats a l’inici del camí d’accès al mirador continuem avall per la pista.

0,500Qm. 7,815Qm. Arribem just al damunt de la Bauma de l’Espluga. Si aneu amb canalla, aneu amb compte en aquest punt, malgrat ser ben ampla la pista, vigileu no s’acostin massa al marge esquerra, doncs hi ha un espadat considerable. Continuem per la pista, direcció Sant Quirze Safaja.

0,400Qm. 8,215Qm. Cadena que prohibeix el pas de vehicles. En aquest punt, tenim dues opcions, anar cap a Sant Quirze Safaja, passant pel cementiri on hi ha enterrat Màrius Torres o bé baixar cap a la Bauma de l’Espluga.

OPCIÓ 1.  PER LA BAUMA DE L’ESPLUGA.

Amb molt de compte baixem pel corriol que entre pedres baixa a l’esquerra.

0,070Qm. 8,285Qm. Seguim pel corriol que marxa a l’esquerra i passa a tocar d’un pal elèctric o de telèfon.

0,330Qm. 8,615Qm. Camí que ens creua. Seguim a l’esquerra en sentit ascendent.

0,250Qm. 8,865Qm. Bauma de l'Espluga. És una balma natural que tanca una petita vall, en part modelada per la tosca de l’aigua del torrent de l’Espluga que es precipita des de sobre seu. Aquesta balma fou aixopluc d’homes del Paleolític mitjà i del Epipaleolític, que vivien entre els anys 30 i 10 mil abans de Crist, com ho revelaren les excavacions fetes l’any 1960. Més tard fou aprofitada com a mas, el mas Espluga i sempre com a lloc de refugi o utilitzada per l’home com a corral o cobert. En ella es van filmar fa pocs anys escenes de la vida des homes de la prehistòria per a una sèrie de TV3.

Continuem pel camí que trobem desprès de la bauma.

0,300Qm. 9,165Qm. Ens arriba un camí per la dreta, nosaltres l’obviem i continuem recte.

0,070Qm. 9,235Qm. Creuem una cadena i cinc metres més enllà, trobem un corriol a la dreta que s’endinsa en una zona boscosa.

0,060Qm. 9,295Qm. Travessem un torrent i continuem pel camí que hi ha a l’altra banda.

0,025Qm. 9,320Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra.

0,070Qm. 9,390Qm. Creuem una cadena. Continuem recte.

0,075Qm. 9,465Qm. Creuem la carretera i tot just som davant de l’escola. Continuem a la dreta cap a Sant Quirze de Safaja.

0,450Qm. 9,915Qm. CAP de Sant Quirze de Safaja. Inici i final de la sortida d’avui.

OPCIÓ 2 PEL CEMENTIRI DE SANT QUIRZE SAFAJA.

Creuem la cadena i continuem recte per la pista.

0,100Qm. 8,315Qm.  Mirador de la Campana.Bones vistes sobre aquest sector de la Vall del Tenes.
Continuem endavant cap a Sant Quirze,

0,070Qm. 8,385Qm. Obviem una pista que ens arriba per la dreta. Nosaltres continuem recte. De seguida apareix davant nostre el campanar de l'esglèsia de Sant Quirze, segurament la postal més característica d'aquest municipi.

0,200Qm. 8,585Qm. Plaça de l'esglèsia. A l'esquerra trobem l'Esglèsia de Sant Quirze i Santa Julita.

L’Església de Sant Quirze és el monument més important del terme, que agermana diferents estils i èpoques en una perfecta harmonia. S’esmenta des de l’any 1042 i conserva l’absis, amb decoració externa de tipus Lombarb, d’una església aixecada al pas del segle XI a XII. A aquesta església se li afegiren les capelles del Roser i de Sant Isidre entre el 1590 i el 1620, cobertes amb volta d’ogives i claus de volta esculpides. Poc abans del 1649 l’església s’allargà per ponent amb una nau que acaba amb un portal de tipus renaixentista i finalment entre el 1762 i el 1769 s’allargaren les dues capelles laterals vers ponent, quedant així una església de tres naus. El campanar, obra del mestre de cases Joan Bonafacia , que dóna esveltesa i relleu al conjunt, es construí entre el 1670 i el 1672. Acaba amb un terrat amb baranes de pedra que és un excel·lent mirador de la petita vall per on s’estén la població.

Darrera l’esglèsia, hi ha el cementiri on està enterrat en Màrius Torres.
Ara baixem pel carrer Major.

0,100Qm. 8,685Qm. Tombem a la dreta i baixem per la Pujada del poeta Màrius Torres. A mida que anem baixant, enganxats a la roca, anem trobant versos del poeta lleidatà.

0,225Qm. 8,910Qm. Carretera BV-1341. Continuem a l’esquerra.

0,075Qm. 8,985Qm. CAP de Sant Quirze Safaja. Inci i final de la sortida d’avui.

Aquesta ha sigut l'última entrada dedicada al Moianès, el 2018 ens acostarà a la serra de Collserola.